A la llum d'un fanalet

L'avidesa de saber

2012-01-30T11:16:00.000+01:00

Englotit per números, xifres
i traços,
abans d'arribar a casa,
baixant de la muntanya
amb les galtes vermelles
-dels salts i corregudes-
m'agafes les mà,
m'estires cap a tu
i em demanes:
-Posa'm sumes!

I tornem fent càlculs
del desig d'aprendre,
l'avidesa de saber.

25 anys sense Foix

2012-01-29T00:36:00.000+01:00

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques d'una mata,
El casalot del pirata
És un ampli gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
—O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

(De És quan dormo que hi veig clar. Barcelona: Fundació J.V.Foix-Edicions 62, 2004)

Arribat el capvespre

2012-01-27T17:44:00.001+01:00

Arribat el capvespre,

amb el sol ponent a punt d'allitar-se,

recollirem els tresors trobats al mar

-butxaques plenes de còdols polits,

erosionats per l'onatge dels anys-

i ullarem la ratlla de l'horitzó

mentre berenem amb la llengua

la dolça salabror als llavis.

Mentre t'espero

2012-01-25T22:06:00.000+01:00

Mentre t'espero,
un ventet em voleia les cabòries
i llenço els embolics a la paperera.
El raspallet dels teus dits
em pentina l'esquena.

...poc pensàvem

2012-01-24T20:45:00.001+01:00

...poc pensàvem com arribaríen aquests temps,

aquesta poca llum d'aquella tanta i tanta!

que omplia a vessar el nostre convenciment,

les il·lusions i els projectes;

la seguretat amb la que treballàvem les hores

per futurs distints i més planers,

sense mirar rellotges ni busques.

...poc pensàvem que aterraria el desencís

a la pista de l'entusiasme i la conxorxa,

la sensació de sensesentit,

el somni frustrat.

...poc pensàvem que acabaríem

havent de sobreviure

surant en una barca que fa aigües

i ja no pot sortir a la mar.

Tornem, però, allà on calgui,

a buscar-los,

rebels i entestades en no conformar-nos

amb els grisos i l'anar fent.

I fem per rescabalar, ni que sigui una quimera,

els colors que ens acompanyaven

mentre, des del nostre petit espai,

acomboiàvem altres horitzons.

(per la b, amb el desig que reixi el projecte que s'albira...)

Les cartes

2012-01-24T00:33:00.000+01:00

Jo poden passar anys,

que hi ha cartes escrites-dibuixades,

que sempre eixamplen

la comissura dels llavis.

De blau transita

2012-01-22T22:00:00.002+01:00

De blau transita

pels viaranys de la nit.

Amb ulls oberts.

Les ombres dels mots

2012-01-21T18:13:00.001+01:00

M'agraden les ombres

que els teus mots

li donen al meu capvespre.

El sol, minvant,

els impregna, càlid,

de menudes clucades d'ull,

i alguna abraçada cruixent
que, en arribar a casa,
em retorna enllà de la finestra.

Un poema

2012-01-20T08:53:00.000+01:00

Un poema que no s'ha llegit en veu alta és com una partitura musical que no s'ha interpretat.

D. Sam Abrams, crític i poeta (Beckley, Virgínia de l'Oest 1952)

rebut de minimàlia

Relats conjunts: Chop Suey

2012-01-17T10:20:00.001+01:00

Chop Suey, Edward Hopper, 1929

Vam anar de l'estació a la cafeteria, esperitades, com si ens empentés la pressa del temps, o haguessin de replegar els carrers en qualsevol moment.
Per bé que ja allí, amb la finestra de llum i arran de riu, poder desembolicar la poesia, ens va proporcionar la calma.
Mentre l'aroma del cafè ens acompanyava, ja estàvem a recer de qualsevol dubte i a mercè de poder caminar llambordes i rialles la resta del dia.

Celebrant l'aniversari i la proposta número 50 de Relats Conjunts.

Si fos llibre

2012-01-16T20:30:00.001+01:00

Si fos llibre,

incitaria la festa

de les lletres.

Hivern

2012-01-15T20:18:00.000+01:00

Perquè a la primavera revifi en flor,

abans de fruit,

he podat la prunera.

Tèrmits implacables

aparéixen, dedins els seus braços alçats,

com a lladres bandids,

cruspint-se el cos que la sustenta.

Potser si que la natura, generosa,

para el plat a taula per a tothom.

Ben mirat, només s’han instal·lat

en una branca.

Bois, charbons.

2012-01-15T00:00:00.000+01:00

Fa fred,

però espeteguen encenalls

i branquillons

a la llar de foc,

que abriga,

que encanta.

Fins i tot s'hi endevina

alguna cançó.

Aniversari

2012-01-14T00:00:00.000+01:00

Hi ha persones que brillen, i que sota l'embolcall s'hi descobreix (en tenir el privilegi de conéixer-les) que encara excel·leixen més. Són regals que ens proporciona la vida.

La Carme, avui fa anys i jo volia celebrar-ho!

Felicitats, col·leccionista de moments!

M'han convençut!

2012-01-12T22:23:00.001+01:00

L'Assumpta, dickensiana convençuda, ens convida a participar a l'any Dickens. I com que no em costa massa apuntar-me a les convidades literàries, he decidit que provaré d'arribar al 7 de febrer amb el llibre llegit i fer-ne un post homenatge tal i com ens proposa.
A les prestatgeries de casa, en tinc un parell, d'aquelles col·leccions dels diaris amb les que sempre pico i m'entabanen, però la lletra és tan minúscula que (una que ya tiene una edad...) m'esborronava una miqueta.

Llegint els comentaris, he vist que la Kweilan i les seves recomanacions (per a mi d'un valor incalculable!) n'esmentava un, i clar...davant la seva referència, he deixat qualsevol dubte aparcat i m'he firat amb la novel·la de David Copperfield.
O sigui que, apuntada a aquesta convidada, hauré "d'aparcar" alguna cosa per arribar al set de febrer amb els deures fets!
I si no hi arribo, en qualsevol cas, treuré el cap per escriure un petit post homenatge per un escriptor, agraïnt-li que ens faci estimar la lectura.
Gràcies pel convit!

Encara...

2012-01-09T21:03:00.000+01:00

Encara, fins aquell dia,
no li havia somniat la pell.
Però la nit passada,
de matinada,
li va poder veure la cara suau
i dolça del desig.
Els ulls desperts,
amb una llum
i un tendre cromatisme,
que convidava a besar.

Seran les rialles

2012-01-08T23:33:00.002+01:00

Seran les rialles

una casa de colors.

De dalt de tot.

...
De dalt de tot,
com un doll imparable,
brollaran les rialles.

Amarats dels seus colors,
com teles càlides,
s'abraçaran les pells
en una trobada interminable
barbollaire

Tres (reis o més) i tres anys de blog.

2012-01-05T12:01:00.000+01:00

Els he vist enfilar-se. Diuen que n'hi ha tres, però jo sempre he pensat que n'hi ha moltes i molts més, vestits de carrer i d'anonimat, que ens van regalant la màgia d'una nit de reis amb ulls d'infant privilegiadament estimat (massa menuts encara al món sense somriure). Ja va dir Einstein que la paraula progrés no tenia sentit, mentre hi haguessin nens infeliços. I amb aquesta infelicitat no val a relativitzar.

Els he vist enfilar-se, i una gernació de menuts esperant la cavalcata amb ulls espurnejants d'emoció i encara alguna "carta" per entregar. Aquests dies els preguntem, sovint, ja has escrit la carta? i deixem de preguntar-los-hi la resta de l'any, com si només aquests fossin "aptes" per escriure desitjos i sense saber transmetre'ls-hi que, també, qualsevol dia del calendari, és bo, bonic o menys bonic, per agafar un full de paper i poder escriure'ls. Que bonic i necessari és escriure....

Els he vist enfilar-se, com he vist enfilar aquest tres anys de blog, d'espai per compartir i compartit, de fulls on escriure els desitjos i ben acompanyat de la màgia de tots i cadascuna i cadascun de vosaltres.

Us agraeixo aquest regal de reis i em sento, encara, ben il·lusionada.

Que siguin ben generosos amb vosaltres!

Escriu

2012-01-03T20:27:00.000+01:00

Escriu el teu desig

que jo el dibuixaré,

amb delicada cal·ligrafía,

a la teva pell.

Cap d'any

2012-01-01T12:56:00.001+01:00

Un munt de rialles i escarafalls
d’uns menuts, per uns regals austers
que un bocí de fusta –noble- (tant com la d’ells)
les els ofrena.
Un sopar agraït,
una xerrada,
parlar pels colzes
i els descosits.

I més d’una estirada de camisa,
de brusa,
de llavis que apareixen
i amaneixen la nit,
d’oli sal i sucre,
fent un petó
com un pessic dolç a les galtes
i als llavis –llaminers-
amb regust de cava, pinya o mandarines.

Un munt de rialles i escarafalls
d’uns menuts (i els grans, tan menuts com som!)
estrenant (insistents, perseverants)
sense saber-ho encara,
l’esperança i el somriure.

I la puta vida.

I, per descobrir,
gotims de raïm, de desig,
i una illa,
que, sentida i escoltada, proporciona el blau,
la remor de mar.

I una estirada de brusa o de camisa de…
-Dóna’m un got d’aigua
que tinc set
i vull beure’t.

Desig de llum

2011-12-30T21:46:00.000+01:00

Desig de llum

per albirar nous somnis.

Motor de vida.

Un dolç final, una dolça estrena, i un brindis!

Feliç 2012!

Solcaré el teu cos

2011-12-29T11:01:00.004+01:00

Solcaré el teu cos,

coixí humit de cel.

Acariciant-lo.
...

...amb la dolcesa,
com de plomes,
a la punta dels dits...

barbollaire

...

Seré el deixant
tremolós i vibrant
de les carícies...

carme

...

delicadament, a penes amb la punta d'una ploma d'aire en el cel de l'aigua.

com un fragment d'una oració d'en Joan
...
y dejaré que resbale
el sudor de habernos deseado,
de habernos sentido.
(arribat per e-mail)
...
...i en resseguiré el relleu,
inventant nous camins de desig.
...estimant-lo...
mar
...

I resseguiré les engrunes
del desig,
dels somriures,
de la teva llum.

Cèlia

Faig un tast

2011-12-27T11:02:00.000+01:00

Faig un tast.

Trio a l'atzar

un gual de camins,

murmuris,

uns dies antics

de signe i desig.

Un glopet

de semblança,

composicions

i subterfugis

de ditades.

D'alguna empremta.

Mentre badallo,

dubto.

Mentre somnio,

et veig.

bon nadal!

2011-12-22T08:00:00.000+01:00

Que entri la llum defora,

que ens abrigui la llum dedins.

bon nadal!

Quan...

2011-12-21T09:33:00.000+01:00

Quan s’acostava el darrer dia d’escola, abans de marxar.

Quan dins del cotxe, de camí a la muntanya, sense espai per una agulla i embotits i a la falda, comptàvem els arbres engalanats i en feiem comptes de qui n’havia trobat més.

Quan arribàvem a casa: el glaç, el baf de l’alè, la llar de foc, i els llençols humits. El maó escalfat al foc i embolicat amb draps de cotó als peus del llit, les bosses d’aigua calenta i el pes de les mantes.

Quan tots trescàvem per posar la casa “a to” i la mare atabalada a la cuina amb el brou i els canalons.

Quan després de la Missa del Gall, encara paràvem taula per l’endemà: cavallets i retalls de fusta per allargar una taula a mercè d’una família nombrosa. Tot curosament parat, la vaixella duralex de color cava.

Quan el pare muntava els seus personals centres “ikebana” per a la taula.

Quan estrenàvem mitjons, calces i calçotets. Per Nadal, qui res no estrena, res no val.

Quan començaven a arribar cosins, tiets i amics familiars. El rètol ben posadet del lloc que ocupava cadascú a la taula. Els petons, les abraçades, el “bon nadal”. A tocar de trenta.

Quan el pare deia de beneïr la taula i agraïa estar plegats, i es posava tou recordant l’àvia morta i els que ja no hi éren. El “bon profit!” al uníson, gairebé, i el començar a endrapar el tot tot tan bo que t’ha quedat…i en un no res…després de tantes hores a la cuina.

Quan, dissimuladament, anàvem lligant els tovallons d’un amb l’altre sense que se n’adonéssin i fer-ne una cadena. Quan un s’eixugava les morrandes, n’estirava uns quants. O unes ventoses que ens duia un tiet que es posaven sota les tovalles i manxant una petita bomba d’aire el plat s’aixacava. Els riure incontingut que ens agafava als menuts…com si fos la malifeta més gran del món.

Quan, a les postres, el tió cagava els torrons i els polvorons. I l’au va, nois! El vers de nadal! I, un per un, enfilats a la cadira, recitàvem el que ens havíem après de memòria, i després paràvem la mà i l’avi ens donava “un duro” a cadascú.

Quan es començaven a cantar les nadales, desentonant i ja entonats pel cava: el fum fum fum, el desembre congelat, i el “anda dile que entre, se calentará…porqué en esta tierra…”

Quan es feia de nit i encara rondàvem tots i un tenia la sensació de viure en un món ben bonic, amb ulls d'infants.

Després de llegir els quans...de la Pilar

Bum bum

2011-12-19T22:22:00.001+01:00

Bum bum,

batega.

Alguna arrítmia,

petites necrosi

i les ganes de bombeig

sincronitzat.

Bum bum.

Insistent, batega.

Fa olor de fred.

2011-12-18T20:18:00.002+01:00

Replegat

en el fosquet de la tarda,

a peu de vall

-en la distància-

un fanal treu el nas

amb llum atenuada,

i ensuma núvols saltironant pel cel.

Fa olor de fred.

Del matí a la nit

2011-12-17T23:34:00.000+01:00

Del matí a la nit.

Les hores de llum

per a saber mirar-te.

Una proposta pels Relats Conjunts

2011-12-16T21:39:00.000+01:00

Bocca della verità, Roma, 1632

Sense por.

Amb la certesa

que no perdríem la mà

perquè no mentíem,

l’amor ens regalimava

de la boca.

Mentre, a les mans,

-carícies als llavis-

tot era plaer de veritat.

una proposta de relats conjunts

L'arracada

2011-12-16T00:10:00.000+01:00

Perdo el que no volia absent,

penjant del lòbul de l'orella.

Com una companyonia discreta, perlada,

amb genuí llampurneig. Bressada.

Al capdavall, només és una arracada

sense poder gronxar-se, ara.

Com una companyonia discreta, perlada,

amb genuí llampurneig, bressada,

que em comboiarà sempre.

Assedegats

2011-12-13T09:26:00.001+01:00

Assedegats

bevem l'esperit o la tisana

que ens assuaugi la set.

En cada glop,

un nou tast gustós

al paladar de la pell
de l'ànima.

Entre l'horror i l'esperança

2011-12-10T23:47:00.000+01:00

L'horror...

La una del migdia.
Fa bonança,
extranya per un mes de desembre,
però la platja del nord, avui deserta,
encomana fred a l'ànima des de l'arena.
Quilòmetres de gra que glacen.
Branquillons esmicolats
li confereixen la devastació
i l'horror de fa uns anys.
La mar, avui calma en excès,
es proclama com a única fugida.
Ni una ànima,
de totes les mans empresonades,
ni una onada sonora de les veus
que proclamaven llibertat.
S'hi escolta, però, un silenci
que brunzeix en l'aire
explicant patiments i desmembrances
per molt i molt
que es vulguin amagar.
T'escoltem la veu, Joan.

...

L'esperança...

Bressol d'arribades

aculls la por i la tranformes

en el primer plor que albira vida.

El teu somriure.

El Canigó resplandeix amb el blanc de neu

des de totes les estances.

Com un llençol de cotó net i sense midó

per a un descans tranquil,

i unes farinetes, o un crostró de pa morè

per rossegar.

Les escales revolten els pics

i el passamà de l'escala enmascara la basarda.

Però la vida neix, i creix.

I tu, Elisabet, silent i austera,

teixeixes una fina gasa

on la vida reviscola,

camí enllà.

I a terra endins

2011-12-09T11:32:00.001+01:00

I a terra endins,

l'ombra dels estels

llucant per les finestres.

(els haikús nadalencs de les intineràncies poètiques)

Si sabés pintar

2011-12-08T00:00:00.000+01:00

Si sabés pintar,

escriuria els colors

amb la llum

de Colliure.

Amb llapis

o pinzells

lleparia, arribada la nit,

el llenç cromàtic

de la teva mirada.

Un grapat d'hores

2011-12-03T00:00:00.002+01:00

Un grapat d'hores

per caminar llambordes.

Llorers i tardors.
...

Llorers i tardors
en llarga caminada.
Els peus floreixen.
Vindrà tendra la pluja
a acaronar-me els polsos?

tanka regal de la novesflors

...
I així em declaro:
hores de rendició,
car la llum vindrà.
en Jordi

Moblatge romput

2011-12-02T23:10:00.000+01:00

Amb les ganivetades

hem d’esperar a que minvi la brollada

per no fer-ne, del mal aliè,

el nostre.

Al capdavall

qui empeny el matxet

no ens pot ser bo.

Ni per la sang, ni per la companyia.

I et dic que,

per molt que restauris

el moblatge d’allò

que anomenàvem ser amics,

jo devia ser mirada encegada,

i tu, un impostor.

Fidel com sóc en l’amistat,

avui, prou que em costi,

et seré infidel.

Com una venja amb l'exclussiu i únic propòsit

d’ignorar-te.

Tot i no fer-se'm fàcil.

Cinquanta minuts i avall.

Cor engalanat

2011-12-02T00:00:00.002+01:00

Pintes de llum i sol

les parets de casa.

Cor engalanat.

...

Els versos que decoren
les parets de casa meva,
duen la imprimació
del somriure que, cada nit, em regales.

Sense ombres

2011-12-01T20:57:00.000+01:00

Dia Mundial de la Lluita contra la Sida

sense ombres

La teva casa

2011-12-01T01:15:00.003+01:00

La teva casa,

fa olor de romaní, d'espígol

i sal.

Te sorrals de desert,

esquirols que dansen per les nogueres

i flors de cicuta assecades

que no son cap perill.

Avellanes, pinyes, petxines,

cristalls arrodonits

que, transparents i sense arestes,

diuen la seva.

La teva casa

té un aroma dolç i bonic

que no sempre vaig saber olorar.

El trenta, la teva mà.

2011-11-30T00:00:00.001+01:00

La teva mà.

La meva, en la que ara

m’hi reconec els moviments,

els solcs.

El trescar ràpid

per les llambordes

del cor de la ciutat;

el pas pausat i els balls

-saltironant-

a la muntanya.

El joc, els tolls,

cargols, espàrrecs

i katiusques,

i l'aroma que t'estimaves,

el de la terra molla.

Les espardenyes

amb l’olor de cànem

i pneumàtic,

a la roba,

tornant de treballar.

El petó,

sempre,

envetador d’afectes

i actor de rialles

a l’escenari

del teatre, i ensems,

al de la vida.

Seductora mirada.

I la teva absoluta

i incondicional predilecció

per nosaltres.

(pel pare, avui)

29

2011-11-29T00:00:00.000+01:00

Braços alats

et rebran quan arribis.

Amb batec de vent.

La tristesa del 28

2011-11-28T00:00:00.001+01:00

Torno de París

en un wagon lits

enfilada en una llitera

que és, per a mi,

un abisme.

Els ovaris

extremen el dolor

fins a la punta dels dits

de peus i mans

i grimpen,

a falta d‘aire net,

fins a la gola

per a avortar el plor.

La meva ànsia

de veure’t

ennuega la nit,

i quan arribo,

la dissort

del ja no hi ets.

Torno a París,

mil vegades,

per esborrar

els rastres de

de la tristesa

i m'hi reconcilio.

El que en fa vint-i-set

2011-11-27T08:46:00.000+01:00

Entre el xiulet

i el siurell

escolto, amb predilecció,

el refilar de natura.

Vint-i-sis i els plecs de la tardor.

2011-11-26T00:00:00.003+01:00

Hores de tardor,

de nusos-plecs a la pell

en que, tot caminant,

 el perdigolet

se'ns instal·la
 dins les sabates

i ens porta el fred

-fiblós- 

a la planta dels peus.
Ja més tard, 

les hores s'eixamplen

i acaba per treure el nas

-xafardera d'aromes-

la bèl·lua gentil

de la natura.

El 25N Dia internacional contra la violència vers les dones

2011-11-25T00:00:00.003+01:00

Amb la violència, la poesia s'esfuma. I plora.

Amb qualsevol mena de violència.

No és un imaginari, és per molt que ens costi de creure, una realitat. Trista i esfereïdora.
Mil·lers de dones són violentades, maltractades, violades o assassinades en mans "d'homes" que se'n creuen propietaris amb dret a decidir, i a manllevar vides.

Dones i homes, hem de dir prou!

Junts en contra de la violència.

El 24, la paraula al carrer.

2011-11-24T00:00:00.006+01:00

Seguint amb la proposta del Tibau en el seu 222è joc literari, m'he llençat a posar les paraules al carrer, en una placeta d'un poble situat a la falda del Montseny, a Sant Antoni de Vilamajor. Si algú hi fa aturada, tal volta les llegeixi.
He aprofitat aquella hora que tothom està replegat a casa al migdia, omplint el dipòsit de l'estòmac; de no ser així, no sé si m'hauria atrevit...
Ja fosca la tarda, continuaven recolzades.

En qualsevol

indret.

Pacient,

exhausta,

tendra,

incerta,

fins i tot, tramuntanada.

La paraula,

espera.

XXIII

2011-11-23T00:00:00.000+01:00

I si mai fos precís,
guarir-te les esgarrinxades
amb la melmelada dolça
dels meus besos.

de les Itineràncies Poètiques. juliol 2011

vint-i-dos i més...

2011-11-22T00:00:00.000+01:00

Generoses mirades que saben llegir-les, tot fent-les seves.

Generoses mirades que sabem llegir-les, tot fent-les nostres.

I voltros, qui sou?

-Poemes.

2(1) o la necessitat d'una mirada dolça i clara

2011-11-21T00:20:00.001+01:00

Atalaiem el món

amb tintades distintes,

però ben mirat,

tu i jo, plurals, sabem

que cerquem

-amb l'esguard i el posat-

la bellesa de les llums

i el fulgor dels fars.
Revoltes de mars
lluents.

Quan la vida se'ns desenfoca
insistim, segurs
i indefugibles,
quan l'encarem.

Així, l'intent.

El vint...

2011-11-20T00:47:00.016+01:00

EN LA ISLA A VECES HABITADA

En la isla a veces habitada de lo que somos,
hay noches, mañanas y madrugadas en las que no
necesitamos morir.
Entonces sabemos todo lo que fue y será.
El mundo aparece explicado definitivamente y
nos invade una gran serenidad, y se dicen las
palabras que la significan.
Levantamos un puñado de tierra y lo apretamos
entre las manos.
Con dulzura.
Ahi se encierra toda la verdad soportable: el
contorno, el deseo y los límites.
Podemos decir entonces que somos libres, con la
paz y la sonrisa de quién se reconoce y viajó
infatigable alrededor del mundo, porque
mordió el alma hasta sus huesos.
Liberemos lentamente la tierra donde ocurren
milagros como el agua, la piedra y la raíz.
Cada uno de nosotros es de momento la vida.
Que eso nos baste.

José Saramago.
Poesía Completa

dinou (petites) tardors

2011-11-19T00:00:00.000+01:00

18

2011-11-18T00:00:00.000+01:00

Et beuré les llàgrimes
i, ben prest, fent-nos de coixí,
abraçats,
despertarem els somnis
adormits.
Urgència de carícies flonges
i esponjades.

Itineràncies poètiques, juliol 2011

Disset desitjos

2011-11-17T00:00:00.000+01:00

Pot ser nostra,

i compartida,

la nostra geografía.

Que, al capdavall,

és el territori

de la nostra pell.

Epitel·lis tendríssims

per escriure

i viatjar-los.

Setze de l'onze

2011-11-16T00:00:00.000+01:00

Setze de l'onze,
i setze, de trenta.
Conxorxa de números,
hores, músiques i cabòries
que corren pel cap.
Potser caldrà alentir
la velocitat de creuer,
perquè continúa plovent.

Quinze

2011-11-15T00:00:00.000+01:00

So de pluja insistent.

L’oïda fa per desmemoriar-se

del degoteig.

I, ara,

si sabés quina paraula et despulla,

la pronunciaria en veu alta.

Catorze vegades catorze

2011-11-14T00:00:00.021+01:00

De liquidàmbars, nenúfars,

roures i papyrs

et beuria a la nit,

fins la matinada.

I catorze vegades catorze,

la ballaria.

T-r-e-t-z-e

2011-11-13T00:00:00.003+01:00

En l'univers de fulgent esperança,
reneixen somriures i dubtes.
Pulcrament grafiades,
adesiara, un traç les esborrona
i ens cal, lentament, reescriure-les.

De les itineràncies. Juliol 2011

Ja al dotze, i les dotze...

2011-11-12T00:00:00.000+01:00

Hi ha ombres,

potser massa atapeïdes.

Però la incontiguda pluja

de fa uns dies,

o algún ocell àvid de llum,

ha obert una finestra

en una de les fulles.

Per a què hi entri més claror.

Com un estrip petit

per l’esperança.

un onze, de l'onze de l'onze

2011-11-11T00:00:00.000+01:00

un de jo

un de tu

un d’ella o d’ell

un de nosaltres

un de vosaltres

un d’elles o d'ells.

Per conjugar amb el verb

que més ens plagui

i més ens estimem.
...

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.

No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, que es gairebé un deure. No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.

No deixis de creure que les paraules i les poesies sí poden canviar el món. Passi el que passi la nostra essència roman intacta. Som éssers plens de passió.

La vida és desert i oasi. Ens tomba, ens fereix, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història. Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua:
Tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somniar, perquè en somnis és lliure l'home.

Walt Withman (1819-1892)

Per la Roig, el deu.

2011-11-10T00:00:00.000+01:00

Estimada Montserrat,

Just estrenar el novembre, et vaig escriure, pensant en avui. No sé què haurà passat, o sí que ho sé; que la lletra va quedar malendreçada a l’escriptori i arrossegant d’altres arxius, devia anar a parar, dissortadament, a la paperera de l’ordinador.

Però, no em fa mandra, tornar-hi. Com tampoc em fa mandra rellegir-te i retrobar-me de tant en tant amb les teves paraules que van lligades, estretament, a la meva vida.

Un dia deu de fa vint anys, estava a casa. En un pis petit de l’Eixample, relativament a prop de la casa que em va veure néixer, també al cor d’aquest barri. Temps després vaig fugir d'aquesta Barcelona nostra.

La ràdio anunciava la teva mort, i em vaig desmuntar, perquè la teva hora violeta, el temps de les cireres, el Ramona, adéu, l’agulla daurada, l’òpera quotidiana, i el cant de la joventut, acompanyaven des dels 80 la meva estança i el meu camí, i malauradament, a l’altra casa, també s’olorova la mort de ben aprop. Una mort que sabem que sempre arriba, però que de vegades té massa pressa i és un estilet clavat al bell mig de l’ànima.

Mira que n’han passat d’anys, dues dècades, però deixa’m que et digui que tot i tant temps,, sempre que entro en una llibreria i topo amb tu, o m’acosto als prestatges a buscar algun dels teus llibres, o parlem de tu amb qui també estima la literatura, segueixo sentint que continúes formant part del meu paisatge íntim i familiar.

I, deixa’m que et digui i confessi que t’estimo, i que no en té res de mentida.

El vol, pel nou

2011-11-09T00:00:00.000+01:00

Ocells de vent,

ens cal saber on aterrar.

Pausar el batec.

Roda poètica febrer 2011

El vuit, els mots.

2011-11-08T00:00:00.001+01:00

Damunt l'estora dels verds

i abans no torni a ploure,

reemprenc els mots

reendreçant-los.

Recullo fulls

i rascleto fulles en terra humida.

Hi ha un suau grinyol de paraules

que m'acompanyen.

Em plau el jaç.

roda poètica juliol 2010

Si hi poso un fil que pugui teixir, ja m'està bé.

2011-11-07T21:54:00.000+01:00

i...

si els volen, els trobareu aquí

Cap desesperança

hauria d'estar fora de combat.

Podem seguir teixint

en xarxa!

El set, la set.

2011-11-07T00:01:00.004+01:00

Tenen set de pluja,

i les fulles de les acàcies

s'emmirallen en els tolls

i regalimen.

Pel sis, l'encís

2011-11-06T00:00:00.000+01:00

L'encís de trobar

colors càlids de llum.

Replegades, les paraules.

Mirar, assaborir,

després d'un passeig boscà.
Pensar-te.

Per un cel, el cinc

2011-11-05T00:00:00.000+01:00

Com un cel

d'estels atapeït

ho escrutes tot

amb la mirada neta.

Els dits

pincen el món

per abastar-lo

i descobrir-lo.

El cel, sempre el veus blau

i els teus ulls

hi posen més color.

de la Roda Poètica febrer 2011

El quatre, per la mar.

2011-11-04T00:00:00.000+01:00

Amuntegat el poema, 
mentre els mots vaiveregen
a cops d'onades suaus,
allibero el norai de les amarres.
I com si fos un ritual,
mentre em desperto,
i encara somnio,
salpo a la mar 
amb una nova quimera.

de la Roda Poètica febrer 2011         

El tres, per a tu.

2011-11-03T00:00:00.000+01:00

Escales amunt

enfilarem músiques.

Són ben nostres.

aquí

Avui, un dia dos.

2011-11-02T00:00:00.003+01:00

Avui, n'hauries afegit un més

al cos de la vida,

però fa tants anys que la vas perdre...

que ens hem d'imaginar

com haurien estat

els solcs a la pell,

els cabells blancs,
el corsec dels ossos,

sense pudor ni camuflatges.

L'àvia deia que havies nascut morta

en un dia amb mals presagis,

com una vida ja, per endavant, difunta.

Quines coses!

Però potser tenies tanta feina

a donar vida, a donar-nos-la,

que t'hi vas instal·lar amb fermesa,

decididament i amorosa, mare.

Cada aniversari és una pena,

una pena gran.

Cada dia una pensada

en els teus petons de sucre.

Avui ú, el dia deu.

2011-11-01T09:26:00.002+01:00

El dia 10 de novembre, farà 20 anys que va morir la Montserrat Roig.
Però no s'ho va endur tot.

Des de casa de la Carme, i moltes altres, li farem un bon homenatge com a testimoni de la seva vàlua com a persona i escriptora catalana.

Vindràs?

La música que escriu

2011-10-31T21:31:00.000+01:00

No vull un diapasó

que em marqui les octaves,

que em lligui a la freqüència,

que determini el ritme.

Tinc un so, ben endins,

que potser no sempre sap musicar

una bona melodia,

que es perd en la partitura

i perd el tempo.

Però quan un so se m'allarga

i es perllonga

li cerco -insistentment i apassionada-

la música que escriu.

de les itineràncies poètiques (juliol 2011)

el dibuix, de la carme.

Caminarem els llibres

2011-10-30T20:24:00.000+01:00

Caminarem els llibres

i en cadascuna de les travesses,

col·leccionarem tresors

de pedres i branquillons

a les soles de les sabates.

Després, descansant,

repassarem el tacte gustós

de les paraules.

Mirador

2011-10-29T21:23:00.000+02:00

Grisors reconvertides,

t'he trobat els núvols de capvespre.

I un mirador, on poder llegir-los.

En els dies grisos

2011-10-28T18:38:00.001+02:00

En els dies grisos

prendrem bocins de sol

endreçats al cistell.

Pluja de sol
que se'escola
per les escletxes.
(la carme)

Troncs recargolats
sota un sol que acarona;
Bressol de nits.
(diu la M.Roser)

Quan tot sembla fosc
i la tarda esdevé boirosa,
escolte un clar de lluna.
(la joana)

Nuarem cistells
en un mar de nuvolades.
Caçarem estels.
(la joana de llum)

Repensar

2011-10-26T20:50:00.002+02:00

Repensar
com hem escrit l'amor,
-del primer al darrer-
la pena i la tristesa,
-de l'última a la primera-
el desig,
el dubte,
l'empenta i l'alegria,
la melangia,
les empremtes.

Reconèixer el traç
de cadascun dels llapis en la pell.
El color, el grafit,
la fusta noble
damunt la descoberta,
la goma d'esborrar
i l'afila-històries.

Presents,
trobats,
perduts,
recordats,
pinzellats,
oblidats,
i blaus,
per estrenar.
Petits tresors.

Repensar
com hem escrit l'amor,
i no deixar d'estrenar traça.

Nova proposta de Relats Conjunts

2011-10-25T22:08:00.000+02:00

Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.

Cada baula refermada,
ens recorda -entre rialles i certes comicitats-
el bonic engranatge
del compte de les nostres hores.
Som nosaltres,
i posem cura que no s'espatlli.

Participant a Relats Conjunts

D'encesa llavor

2011-10-25T01:28:00.000+02:00

D'encesa llavor,

si esclata i arrela,

tal vegada arribem a olorar

el perfum embriac

d'una magnòlia.

Joc de lletres

2011-10-24T22:26:00.000+02:00

Despentinat i exposat als setzevents, recolzat a la columna de la plataforma, divisava la galera somniada. A la proa, la campana que el vell mariner, son avi, -embogit- feia dringar per cridar els peixos. Feia vent, girà el cap a muntanya i topà amb la bellesa del ball del bambú.

Microconte participant al Joc de Lletres

Per tumateix llibres

S'entestava

2011-10-23T21:34:00.001+02:00

(el regal de la carme)

S'entestava

en que no s'escapolissin

-somnis i pessigolles-

enllà dels finestrons.

Pensar-te

2011-10-23T00:48:00.000+02:00

Pensar-te
em transmuda
a tardors
de llum.

El teu traç amable

2011-10-21T14:36:00.001+02:00

(la mirada de la carme)

El teu traç amable,

transforma els colors

en dolços somriures.

Gràcies, Carme!

Outariz

2011-10-20T17:50:00.000+02:00

Haurà estat la càlida transparència

de les aigües dels anys,

que avui ens han permès

esgarrapar unes hores

de gorgues cristal·lines.

A la llera d'un riu,

un bany de riures

i unes mirades que, emocionades,

esperaran el proper passeig.

Reescriure

2011-10-15T22:33:00.001+02:00

Redescobrir el plaer
de l'espera, de les ganes de saber.
De capvespres amb llum atenuada
i delerosa de silenci.
Reomplir els tinters de somnis,
per reescriure't de nou.

Passeig de llums

2011-10-14T23:31:00.000+02:00

Passeig de llums i nit,
el traç de color i lletra
ens acompanya.
Saltironant la fosca,
vies creuades.

Fragments d'aromes.

2011-10-13T23:15:00.000+02:00

Sense saber ben bé

el per què,

convenen a la cuina

fragments d'aromes

que s'escolen

pel bonic blau dels teus ulls.

Gràcies és més que una paraula ben bonica.

2011-10-12T23:31:00.000+02:00

Gràcies!

De gom a gom

2011-10-12T21:36:00.000+02:00

Hi ha lloc per a tothom, però ja està de gom a gom!

Au...anem passant!

Parlen de tu

2011-10-12T12:15:00.000+02:00

Parlen de tu
mentre s'enfilen
dins del meu bosc.

seguint el joc

Curiosa desintonia

2011-10-10T21:29:00.000+02:00

Curiosa desintonia.

Flor de fred,

bonança excelsa.

Temps pacient

2011-10-08T23:26:00.000+02:00

Escletxes de llum i so

2011-10-07T20:17:00.000+02:00

En temps oblidada.

Desperten del son,

escletxes de llum i so.

Tomas Tranströmer, Premi Nobel de Literatura 2011

Damunt d'un còdol

2011-10-06T21:28:00.007+02:00

Damunt d'un còdol,

m'ajec a respirar

la salabror del temps.

...

Respirar, pausadament
el temps que passa
damunt dels còdols.
carme

...

Còdol del riu.
En silenci perfecte,
el temps flueix.
barbollaire

...
Còdols sécs i aturats,
esperant un nou temps
per humitejar-los.
montse

...

Còdol arrodonit
amb el pas de les hores,
lentes, constants.
imma
...

Còdols perennes
patint el pes del temps
sense immutarse.
novesflors
...

Silenciós respira
i inquiet albira
el temps, humit, ple de vida.
Jordi Dorca
...

Còdols, rodons,
gastats per l'arrossec
de l'aigua que brolla
en un viatge etern
d'un cicle, en el temps...
Judit
...

còdols i temps,
secs, sobre la meva esquena
còdols i temps
carina
...

Els còdols dibuixen
l'emprempta del temps;
el rellotge antic,
resguarda les hores...
M. Roser

A pleret

2011-10-05T14:07:00.000+02:00

A pleret, estones dolces.

El teu temps,

somriu les hores.

A les mans

2011-10-01T13:10:00.000+02:00

Les hores que et voldria

a les mans, el temps,

se les endú.

Se les endú el temps,

les hores que et voldria

a les mans.

Granets de sorra fina

2011-09-30T15:58:00.000+02:00

Granets de sorra fina,

temps de paraules.

Plaer de llegir.

Permeteu-me recomanar-vos un raconet on la paraula escrita permaneix...

Temps i tardor

2011-09-28T18:46:00.002+02:00

Temps i tardor

van repenjats del bracet,

quan cau la tarda.

El tic tac al cor

2011-09-26T20:31:00.000+02:00

El tic tac al cor,

mentre el cor del temps,

marca la cadència.

Demanar-li al temps

2011-09-25T16:17:00.003+02:00

Demanar-li al temps

-llàntia màgica d'Aladí-

un desig.

Estendre, el temps

2011-09-22T19:38:00.000+02:00

Estendre, el temps,

al sol que encara escalfa.

Tardor a tocar.

Amb cada gra

2011-09-20T19:23:00.000+02:00

Amb cada gra

se'ns omplirà la boca,

del temps d'infants.