22 juliol 2014

Relats de la Carme

d'una foto d'en Barbollaire

Quanta complicitat vam viure
per beure'ns les rialles i delit.
Englotint la vida a bocades,
assaborint tastets i els tannins
de pells d'ànimes acolorides.
D'un porpra intens.
Teixits càlids, amorosos, sobris.
Embriacs, però, de la tendresa.

12 juliol 2014

Quantes giravoltes



Quantes giravoltes ha de fer el temps,
quantes acrobàcies les busques
per coincidir dues agulles, uns instants, per conversar
de les hores que viuen.
Acoblar dols, i també esperances.


05 juliol 2014

Antipoètic



M’agraden els esports, però no sempre el que representen.
Indigne, des del meu entendre, que el Barça fitxi a un futbolista que ha mossegat , en tres ocasions, a companys de joc; amb l’afegit d’actituds racistes i xenòfobes, per si no n’hi havia prou.
No hi ha més jugadors tècnicament excel·lents que, a més a més, tinguin l’excel·lència personal en el respecte i les bones pràctiques esportives?
No trobo la manera d’entendre-ho.

S’han pensat bé el model esportiu que presenten?

03 juliol 2014

Sense cap retoc


Sense cap retoc
la bellesa és enèrgica
encara que es faci de nit.
El tranuitar dels pensaments
més suau; la fosca, més clara.




22 juny 2014

Els nespres



Els nesprers no reparen en fruits,
aquest any.
Serà que hauran fet conxorxa,
o una clucada d'ull de la natura,
o un senyal,
o la darrera escapçada d'aquelles mans grans,
arrugades, clivellades i tendres del nostre lluitador savi.
Avui, que el calendari ha fet un tomb,
buidàvem la casa de flors i aromes
que ens havien amarat. Sense tu, però, tot i sent-hi.
Quina paradoxa, tanmateix, coincident data,
es vesteixin engalanant carrers-catifes
i m'hagi trobat les flors en una capsa.


03 juny 2014

El silenci dels morts


La terra cobra el delme. No parlem,
 però, dels morts i fem-nos lentament 
al pensament que alguna cosa d’ells 
és molt a prop.
Visquem-ne acompanyats
 com si només ens departís una paret de fum 
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
 se’ns fa sensible, de vegades,
 intensament, en un record.
No deixis de voltar-te 
de les seves imatges. Cada dia 
posa’ls flors al costat, per si poguessin 
sentir la flaire de les roses.
 Què sabem de cert
 de llur manera d’ésser? Preservem les coses
 que van tocar, deixem-les allà on eren, 
quietament. I potser un dia
 se’t manifestaran. 
I si no ho fan, espera
 pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
 mesclada amb ells.
 Usa dels morts així.
Joan Vinyoli

01 juny 2014

La sergent Anna Grimm arriba a Barcelona


Dijous 5 de juny a les set de la tarda, tindré el gust d'acompanyar  la Montse Sanjuan en la presentació de la seva novel·la La sergent Anna Grimm, a la ciutat de Barcelona.
Ens trobareu a la Llibreria Alibri del carrer Balmes 26.
Us hi esperem!