11 de maig 2015

Homenatge a Olga Xirinacs


Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.

El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.




XIRINACS, Olga La pluja sobre els palaus, dins Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)
Per molts anys de companyia, estimada Olga!

 

 
De llarga companyia –vas escriure.
Com si fossis endevina, d’ençà que el teu traç,
proper i amigable,
va quedar tatuat en el poemari.

De llarga companyia –escric.
Sé que t’estimaré sempre.

Amb traç convençut empremto des de l’estima,
la ditada agraïda del teu tacte lector,
desvetllador de la paraula. Bonhomia que em regales.
La sorpresa emocionada de ser llegida,
generosament i atenta, des del teu saber,
esperonant, amb esmenes fermes
i vestides de càlida crítica, la meva lletra minúscula.
Una mà acompanyadora, gran, segura.

Gràcies per la teva generositat!

07 d’abril 2015

Cada petit gaudi


Si tens moltes coses per posar-hi, el dia és ple de butxaques. 
Friedrich Nietzsche, filòsof alemany (1844-1900)

Provo d'encistellar cada petit gaudi.
A voltes, sapastre,
les nanses es revolten en l'intent. 
Sóc, però, ben tossuda,
i el viure fa dúctil el cuir i el vímet
perquè hi concordin.

20 de març 2015

Les flors ens regalen poesia



Per estrenar la primavera,
llegiu cada poema que porten escrit.



















Desig de bonança per a tothom!


14 de març 2015

Paisatge blanc


S'enfarina el març a la barana.
Paisatge blanc
on tornar a escriure els colors de primavera.

10 de març 2015

20 anys sense Ovidi


A la sortida del sol
 
A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.

Ovidi Montllor

 http://www.goear.com/listen/3a768d3/el-meu-poble-alcoi-ovidi-montllor



03 de març 2015

Hi tens el teu racó


Amb tants de verds que hi ha enfora,
ves quina enganyifa no poder veure'ls de prop.
Gratar la terra i esporgar les branques,
rascletar les restes del fred,
i plantar nous colors per a l'estiu.
Tot sabent del cert que hi tens el teu racó, enyorat de tu,
sota l'alzina, la prunera borda, i el presseguer
que, just ara, comença a despuntar.