Pètals lluminosos

Em vas regalar una fotografia
que em fascina.
Calces espardenyes
i fas llengotes al costat de la mare.
La mare et mira, crec que t'admira.
Tu, agosarada, ella més prudent.
Plantant cara, desafiant el món
després dels bombardejos,
amb olis de margarides, bodegons 
i natures mortes.
Colors, de tots colors, compartits durant molts anys
i una mort prematura.
Heretada des de fa molts anys,
tenim una amistat autèntica.
Ens van quedar uns pètals lluminosos
en la penombra de la tarda 
que sempre ens acompanyen.

(per la Glôria A. que avui en fa vuitanta-cinc)

M'allunyo prou

M'allunyo prou
per no destorbar el secret,
la descoberta.
Una formiga fa camí
entre les mans.
Passejo la mirada
que simpatitza
-des de lluny-
amb la troballa.
Exploren la vida
ben a prop. 
Com un cau
que acarona
i els fa-ens fa grans. 
Amb color de somriure.

Bona tarda de Sant Jordi!

Sant Jordi

Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
Ha senti dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d'un drac és presoner.
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
La seva espasa al raig del sol
brilla que brilla.
-Cercaré el drac i el venceré!
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
I tot tornant, quan l'ha vençut,
dubta que dubta:
-Potser aquest drac no és el darrer...
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!

Joana Raspall

El llibre meravellós

Tinc un llibre fet
amb pètals de rosa,
esquitxos de mar
i olor de maduixa.

Per fer lletres d'or,
una papallona
s'hi espolsa les ales,
i el sol les dibuixa.

Els dits blaus del cel
hi escriuen les faules
que cap ull humà
sabria llegir.

El vent me les conta;
les sé de memòria!
Me les conta el vent...
o surten de mi?...

Joana Raspall

La rosa

La rosa
té un batec de cosa viva
que forma part
del nostre propi alè,
i quan l'abril
encara no ens arriba
ens enyorem,
i no sabem perquè.

Joana Raspall

Salut, llibres i roses!

Les glicines

Les glicines,

arracades de somriures,

busquen repós.

Els pètals caiguts

fan de ventall.

Colors al caminar.

Amb el sol a l'esquena,

escalfor i abric.

Fent companyia.

microrel@ts en blog

Els plecs de la pell, traçaven tantes senderes, que els desorientaven. Escames, durícies, pell morta. I, sense avís, com un regal, un lliscar suau en el trajecte. Garbuix de plugim i sol. Endreçant, potser desendreçant, canals epidèrmiques.
Amb una connexió emocional, difícilment descriptible, van conxorxar-se amb un ens mantindrem fidels.

http://microrelatsenblog.blogspot.com/

A tocar

A peu Les faldes
el groc fa d'abrigall.
La neu se'l mira.

Quan cauen parets

Quan cauen parets,
al ras no s'hi dorm bé.
L'ànima s'ensorra.
Ni el poliuretà
aïlla la desesperança,
ni protegeix la casa del costat.

Hi ha finestres que podem obrir.

N'hi ha que ja no s'obren
i massa somriures desnonats.