25 de novembre 2017

10 de novembre 2016

Estimada Montserrat






Estimada Montserrat,
Just estrenar el novembre, et vaig escriure, pensant en avui. No sé què haurà passat, o sí que ho sé; que la lletra va quedar malendreçada a l’escriptori i arrossegant altres arxius, devia anar a parar, dissortadament,  a la paperera de l’ordinador.
Però, no em fa mandra, tornar-hi. Com tampoc em fa mandra rellegir-te i retrobar-me de tant en tant amb les teves paraules que van lligades, estretament, a la meva vida.
Un dia deu de fa vint anys, estava a casa. En un pis petit de l’Eixample, relativament a prop de la casa que em va veure néixer, també al cor d’aquest barri. Temps després vaig fugir d'aquesta Barcelona nostra.
La ràdio anunciava la teva mort, i em vaig desmuntar, perquè la teva hora violeta, el temps de les cireres, el Ramona, adéu, l’agulla daurada, l’òpera quotidiana, i el cant de la joventut, acompanyaven des dels 80 la meva estança i el meu camí, i malauradament, a l’altra casa, també s’olorova la mort de ben aprop. Una mort que sabem que sempre arriba, però que de vegades té massa pressa i és un estilet clavat al bell mig de l’ànima.
Mira que n’han passat d’anys, dues dècades, però deixa’m que et digui que tot i tant temps,, sempre que entro en una llibreria i topo amb tu, o m’acosto als prestatges a buscar algun dels teus llibres, o parlem de tu amb qui també estima la literatura, segueixo sentint que continúes formant part del meu paisatge íntim i familiar.
I, deixa’m que et digui i confessi que t’estimo, i que no en té res de mentida.
 
Carta escrita el 10 de novembre de 2011
Avui en fa vint-i-cinc, et penso, et llegeixo i t'enyoro.



12 de setembre 2016

Una gernació a punt!


El batec continúa...

19 d’agost 2016

Aniversari



Mar per veure,
vaixell per navegar,
capvespres per descobrir,
singladures per viatjar,
cels per somniar,
aigua per l'ànima.
I si pot ser...
un vaivè serè que acompanyi la vida.

18 de juliol 2016

Un passeig en solitari



Un passeig en solitari
pot abastar els colors més preciosos
de la dolça companyia.

27 de juny 2016

No
entenc
res
no 
m'agrada.

30 de maig 2016

Corpus La Garriga: 200 anys.


En cada pètal
s'escolta música.
És l'harmonia.