20 març 2015

Les flors ens regalen poesia



Per estrenar la primavera,
llegiu cada poema que porten escrit.



















Desig de bonança per a tothom!


14 març 2015

Paisatge blanc


S'enfarina el març a la barana.
Paisatge blanc
on tornar a escriure els colors de primavera.

10 març 2015

20 anys sense Ovidi


A la sortida del sol
 
A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.

Ovidi Montllor

 http://www.goear.com/listen/3a768d3/el-meu-poble-alcoi-ovidi-montllor



03 març 2015

Hi tens el teu racó


Amb tants de verds que hi ha enfora,
ves quina enganyifa no poder veure'ls de prop.
Gratar la terra i esporgar les branques,
rascletar les restes del fred,
i plantar nous colors per a l'estiu.
Tot sabent del cert que hi tens el teu racó, enyorat de tu,
sota l'alzina, la prunera borda, i el presseguer
que, just ara, comença a despuntar.

22 febrer 2015

La sotasignant

Burj Khalifa, Dubai, 828 metres d'alçada, 
Skidmore, Owings and Merrill, 2010
Una proposta de RELATS CONJUNTS
A la sotasignat, sempre li han fascinat els gratacels. Tal vegada, qualsevol psicoanalista, gosaria a hipotetitzar sobre la relació entre aquesta atracció i el seu metre i mig d'alçada (ras i curt).
La sotasignant mai no ha necessitat un psicoanalista a raó de la seva estatura. Mai no l'ha acomplexada, i sempre li ha trobat més beneficis que perjudicis. Ara que ja comença a tenir una edat, i conscient de la naturalesa humana, de vegades pensa,  sorneguera, quants centímetres minvarà amb el pas del temps.
La sotasignant ja va quedar seduïda fa molts i molts anys pujant a la Torre Eiffel de París, al Big Ben de Londres. Uns anys més tard, abans que el terror i l'odi les fessin caure, va pujar dalt de tot de les Torres Bessones, i en el pis 54 un jove neteja-vidres de color, penjat a la intempèrie, encordat amb arnesos i damunt d'una plataforma elevadora, li va regalar un somriure i una clucada d'ulls que encara recorda. El dia que les van fer caure, va plorar de valent i va pensar en ell, i en tots els altres. De l'Empire State també en serva un bon record: de dia és màgic veure el formigueig humà des de tres cents i escaig metres d'alçària, i de nit emocionant sentir-se tan aprop de les estrelles. Aquell mateix any va enfilar-se a la plataforma més alta de la CN Tower de Toronto, escoltant una i cent vegades en boca dels turistes la gastadeta broma que des de dalt es veu torontoentero. Altrament, però, cosa certa.
A la sotasignant li agraden els avions, i quan aquests agafen gran altura, mira per la finestreta per barrejar-se mentalment amb els núvols. Li agrada viatjar, però els preus estan pels aires i els sous han caigut dels gratacels, així que ara es mira el cel i mira avall des d'una muntanyeta, i s'escapa molt de tant en tant a paranys relativament pròxims.
La sotasignant sap que la Burj Khalifa és la torre més alta del món, i fascinada com està pels gratacels, podria pensar-se que li agradaria anar-hi. Ben mirat, però, aquest indret, precisament no la sedueix gens. 

19 febrer 2015

Esponerosos


Esponerosos,
abric de llum a la llum.
Reflex nítid.
De nit, i de dia.


17 febrer 2015

quin em farà costat


Quin em farà costat
i es deixarà acaronar pel traç,
abrigar pel full en blanc,
acotxar pel pensament.
A poc a poc
i amb lletra clara,
somniant avinences.

Proximitat anhelada
de recomençar a afilar el llapis.