31 de desembre 2009

Bones acaballes, bona estrena!


(lluna fotografiada fa 10 minuts)
 
Petó que t'arribi...


30 de desembre 2009



 

Sense crosses, segur.


Et vaig conéixer…quan fa? sis-set anys? Ben bons.
Tant de bo que ens haguéssim conegut en altres circumstàncies. Però sempre m’he alegrat d’haver tingut el privilegi de conéixer-te.
Un vailet desbocat i abocat al límit de les presses, les angoixes i el desconcert.
No pateixis que no explicaré massa cosa perquè semblaria ficció, i jugo amb l’aventatge que ni tu sabràs que t’estic escrivint.
Em plau i em ve de gust.
I, avui, vés, m’ho permeto.
He rebut el teu mail, i el teu sms, ple de faltes ortogràfiques. I, ara, em falta a mi l’ortografía. El saber posar l’accent.
L’accent el tens. I els punts i les comes, i les ganes i el terratrèmol imparable que ha sabut trobar els graus per no devastar.

Segur que acabaràs sense crosses, perquè les crosses més fotudes te les has tret del damunt!
I, quan vulguis, et tornaré a retallar les ungles dels peus…:)

29 de desembre 2009

27 de desembre 2009



Rodolo en una melodia
o la cerco
surant en somnis 
amatents.





23 de desembre 2009

nadador -a, nadal, nadala...



Doncs...això...que bon nadal!!!
algú s'haurà de quedar a treballar, no?

Sigueu felices i feliços!

Un incís...Serà possible?


21 de desembre 2009

20 de desembre 2009

 

-    Què tens?
-    De tenir...el que tinc...
     són ganes de tu.



19 de desembre 2009

18 de desembre 2009

Relats Conjunts: Bratislava Christmas Market


BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET

- Afanya't, Zuzana! Va, si us plau, afanya't!! -li diu la Martina.
- Podem tornar demà i, si vols, t'hi passes la tarda...i jo t'esperaré al ras que fa molt fred! -insisteix- Però ara, anem a casa.

La Zuzana, remuga, perquè no té ganes de deixar de trepitjar el terra enmirallat de llum i vol guarnir la casa, i es mira les paradetes i s'observa l'alè de fum-fred com si fumés quan li surt de la boca, i aixeca el cap per mirar el negre de la nit...i gairebé somnia i desconnecta de la veu que l'empaita. I de la mà que l'estira urpada a la màniga del seu abric.

- Va, si, anem... - respon desganada.

Quan arriben a casa, treu la paperina on li han embolicat alguns ornaments que ha comprat.
Falten només cinc dies perquè arribi el seu fill, que viu i treballa a Barcelona.
Ja descalça, mentre es treu els mitjons i es frega els peus humits i encarcarats per la gelor, s'imagina al llindar de la porta rebent-lo amb l'orujo d'herbes i una llesca de pa amb sal, com es reben els eslovacs.

- La sopa de formatge i els ous farcits, seran a taula - pensa.

La tarda



La tarda
ensopega amb un ulls
que no es deixen mirar,
però plens de poesia.

16 de desembre 2009

Roda Poètica 2009




Quan arriba l'empenta somrient
d'una proposta,
i et poses a embastar emocions
amb les paraules
cosint punt d'arròs o filades llargues,
descobreixes
un vestit poètic.
Fins i tot molt més enllà dels mots.



Gràcies Carme pel regal i gràcies a tots i totes...pel regal de compartir-lo!

15 de desembre 2009

Caminar amb tu



 

Caminar amb tu
vol dir no trobar tanques.
Els núvols riuen.

14 de desembre 2009




Grimpo escalons


Grimpo escalons.
A tocar de nit fosca,
demà surt el sol.

13 de desembre 2009


Comença a aclarir,
però avui potser no entrarà
el sol pel la finestra.

11 de desembre 2009




 



10 de desembre 2009

07 de desembre 2009

Imagina



Tu
imagina
que ens troba la lluna
i s'asseu, també, al pedrís.

Mirant bocins de ferro



 





06 de desembre 2009

05 de desembre 2009



Dia ombrívol.
Es desfà el capvespre
amb llum de sal.

04 de desembre 2009

Ara que s'ha aturat el temps


una abraçada...Jordi Solé Tura.

;)


02 de desembre 2009

01 de desembre 2009

Mirada enllà


Mirada enllà.
Darrera la ferrada
t'hi trobo sempre.

28 de novembre 2009

Si us ve de gust...









i com no...




...acabo d'arribar d'escoltar-lo, en directe, en un concert-trobada emocionant...
Quin regalet que ens has fet...
Gràcies Paco!

26 de novembre 2009

Per la Berta

Llàstima de no haver tastat
el plaer que et corresponia,
el fugaç mos de les hores dolces.
Mentre eres,
tot i ser distinta,
regalaves mirades
directes a l'ànima.
Desgavellava tanta força,
tanta insistència.
Gairebé sense ser-hi.


Però hi eres.


I tenies, afortunada,
quatre mans tendres i àvides
que t'acaronaven.
Privilegi diàfan.


A mi també m'hagués agradat
besar-te sense por.
Quan eres,
no en vaig saber.

22 de novembre 2009


 

17 de novembre 2009

08 de novembre 2009

07 de novembre 2009


Amb lletra petita
fugint del desgavell.
Adesira tot es trenca.

03 de novembre 2009

Una proposta de Relats Conjunts: Mundos paralelos




La mare era una artistassa amb “los papeles pintados”. Ella, que havia estat deixeble d’en Ràfols Casamada, ens demanava que l’acompanyéssim a la botiga de la Via Laietana a triar el que havia de ser el nou paisatge de pared. Nosaltres, poc estàvem per la feina, i ens entreteníem al vestíbul de l’aparador jugant, o fent-nos la guitza riallera dels menuts.

Quan arribàvem a casa, venia el mesurar des del sostre al sòcol, comptabilitzar quàntes tires sortirien de cada rotlle, tallar-les a mida, preparar la cola d’empaperar (llefiscosa), posar a dormir arran de terra el paper per ben pringar-lo amb el pinzell (el passadís era estret i a casa érem colla i moguts), enfilar-se a l’escala (i l’au…va!, dóna’m, ajuda, aguanta…no estiris…i anar acaronant amb les mans ben netes perquè no quedessin ni butllofes ni plecs…).

Aquell dia,, ho recordo, quan va entrar el pare a l'habitacioneta, se li van obrir els ulls com a plats, i va preguntar-li:

- Vols dir que no és una mica extremat?