29 de setembre 2010

Endreçar

De la mateixa manera que s'han de deixar les botes que hem calçat i ens han dut per camins, de tant en tant ens cal fer endreça, i desempellegar-nos d'alguns o molts dels llibres que ens han acompanyat: per llegits, per caminats, per deixar espai a noves lletres.
Sempre, però, quan hom s'hi posa molt de tant en tant -en el moviment-  acaba per retrobar-se amb instants, hores i dies de poesia.


Senzillament això, buidant prestatgeries plenes de centenars i centenars de llibres, pujant i baixant escales, trasllat d'estances,  recomponent un espai ple de significat, netejant el polsim acumulat en les lleixes altes, retrobo entre els gerundis, un llibre de poesia d'un lletraferit estimat i m'aturo en l'índex dels tres poemes que em va escriure.
Endreçar, m'ha fet retrobar un tresoret que em fa somriure i oblidar-me dels graons i del pes del paper.. I és més que evident, que aquest continúa i continuarà acompanyant-me.


Flor d'estiu
Aquesta llum que ara m'il·lumina
és el llambreig dels estels
als teus ulls.
Blau encanteri del teu ésser
florint tendrament
amb força
al teu esguard.
Urc curull en la vida que t'envolta.

Aquesta llum que ara  m'il·lumina
és la dolcesa d'un petó
a la galta de la Lluna dins d'un cove.

...

Llambreig

El lotus s'obrí damunt les aigües.
El paó va creuar el cel.
Blau com l'aigua blava.

Les flors mostraren els seus millors colors.
L'herba es tornà catifa.
La força misteriosa del sol es va extendre
per tots els racons.
El dia era clar.
El riu llenegava en silenci.
L'harmonia era perfecte.
En les fulles dels arbres, les gotes de rosada,
cantaven com milions d'Arcs de Sant Martí.
Cada segon va formar un espai.
Als ulls, la pau.
T'havia besat.

...

Llàntia

Tu, amiga,
-dona plena de dona i sentiments-
encara tens la clara llum
a l'esguard,
i escoltes les meves paraules.


Tu, amiga,
-dona plena d'infant i colors sagnants-
mai oblides les llàgrimes
que brollen de nits
amb absències malaltes.


Tu, amiga,
-plena de d'infinits i somnis riallers-
voles, i ets la destral
que occeix la pols dels camins
que ens amaga la lluentor del sol.


Tu, amiga,
-dona plena de raons, de música-
ets l'al·lota que,
tendrament,
m'agafa la mà i m'ajuda a creuar
els grisos carrers.


Tu, amiga,
ets la llàntia indefinidament plena de tu.

Aturar

L'ombra em fa més alta,
però no em fa créixer.
M'estimo més continuar amb els peus
arran del terra
i des de la petitesa,
perseverant en la lluita
d'un món-espai sense penombres
ni mentides,
on tots puguem passejar-hi.
Tranquil·lament i serena.
Aturar-se per refer.


27 de setembre 2010

Despertar


Se'm desperta el desig
de retornar als àlbums endreçats,
i un indalo a la mà
per protegir-nos de les tempestes.
Les cases encalades
i el cor vestit de blau.

24 de setembre 2010

Mudar

En un no res
distints tonals i tonades.
Mudaran colors.
...
Del verd a l'ocre
al groc, al terra daurat.
Quadre de tardor.

novesflors 
...
Tornaran a engalanar-se
ataronjats i vermells
com si tot fos una festa.
 
carme

...

I els dies faran curt
les nits s'allargaran
la tardor posarà vels
entre la llum i nosaltres

elvira

...
Muden els colors i el vent,
només permaneix la vida
i l'amor que neix de les arrels...

onatge


...
dansa lleugera de fulles caient,
arbres muts
i ocells al vent 

lolita


 
 

21 de setembre 2010

Traçar

Traços retrobats
per enllumenar de nou
el cel que ens mira.

20 de setembre 2010

Marxar

Marxaràs cap a d'altres indrets,
i la tardor es deixarà caure
com si fos una marquesa.

19 de setembre 2010

Vestint els mateixos colors

Labordeta


Adeu Labordeta, bon viatge.

Jo mentre encara hi sigui, tindré un grapadet de poemes i cançons teves que seguiran fent-me bona companyia.

18 de setembre 2010

Una proposta de Relats Conjunts. Moais.


Compte amb alguns moais.

Hi ha una altra llegenda que explica que, durant molts anys, totes les estàtues d'aquell infecte, inmoral dictador que anomenaven el generalísimo, van anar a parar a l'Illa de Pasqua.

Els rapanui, expertos com són, amb cisells, punxons i barrines van aconseguir transformar les escultures d'aquell paio que volia estar a tot arreu i es creia "el melic del món".

Quan me la van explicar, no sabia si acabar de creure-me-la. Una cosa que em va saber greu és que, al malparit, lleig com era de cos i ànima, encara l'havien deixat afavorit.

17 de setembre 2010

Tastar

Tastar els colors
en la paleta viva.
Blaus i taronges.
Esquitxos de llum i riu
a un pam de la nit clara.

16 de setembre 2010

Caminar

Camins adustos
ens duen de vegades
a paranys insòlits.


15 de setembre 2010

Acompanyar

T'acompanyarà en els trots,
amb crinera de somnis.
Sense ombres.

14 de setembre 2010

Regalar

Regalar somriures,
un got d'aigua o un bon dia.
I esperar.

12 de setembre 2010

Autorretrato

L'espectacle de dansa Autorretatro de la Maria Pagés m'ha tingut tant embadalida i la companyia també...que m'he oblidat de treure la càmara...
En el seu volar, vola amb una de les músiques que em van esperonar a prendre el vol...gairebé com un ocell.


Una meravella talment deliciosa.

Balanceig

Balanceig de notes
amb música de piano.
Arpegiar suau.



11 de setembre 2010

Onze de setembre



Aquell migdia havíem dinat a la cuina; després de recollir i posar els plats a la pica, vam encendre la tv, mentre esperàvem el brunzit de la cafetera i ens donàvem cleques a les galtes per saber del cert que era cert el que veiem. Recordo que no donàvem crèdit a la pantalla i vam plorar.
El cafè va bullir i es van recremar els fogons.


Jo havia estat a Nova York. Encara fotografiava amb "carret" i tinc un àlbum ple de fotografies d'una ciutat que em va captivar i em té captivada.
Vaig pujar a les torres, i servo la imatge d'un jove divinament negre com el carbó que des d'una andamiatge exterior -mentre netejava els vidres- em feia ganyotes rialleres. Des de dins, li vaig demanar amb un "please" -vocalitzat en silenci i una clucada d'ulls- el permís per inmortalitzar-lo amb la càmara. L'ok no va trigar.
I tinc una rialla d'un home que neteja vidres en un pis arran del cel, que mai no sabré si ronda encara arran de terra.



Vés que em queda lluny de casa, de les finestres que m'estimo; però sempre que penso en Nova York, em sento una mica també a casa.


Potser per això, i per molt més que no ve al cas, d'uns anys ençà, l'onze de setembre se'm representa un dia trist.
Tot i que la diada de l'onze de setembre, a casa nostra, encara em proporciona una bri d'esperança.

Perquè hi continúem posant música, paraules i veus que ens fan sentir catalans del món.


Bona diada!

10 de setembre 2010

Aroma de boj

Aroma de boj 
com un perfum pels sentits
-silenciosament ensumat-.
Trasbalsador. 
Gairebé epitèl·lic.

No tot manté l'equilibri,
i en el contorsionisme
també s'hi engarça la bellesa.

El silenci, reclama.
I, adesiara, 
se n'enfum de les paraules.


Aprendre

Aprendre les lletres
del teu alfabet,
de l'a a la zeta.
...
Llegir-te els silencis
interpretar somriures
escriure't en la pell

Elvira

09 de setembre 2010

Silenci arreu

La bellesa al pas,
les passes enfangades.
Silenci arreu.

08 de setembre 2010

Trobar


Trobarem el groc
que ens apropi.
I refarem la llaçada.


A berenar!

07 de setembre 2010

Absentar-se


Absentar-se
i sortir a la nit.
Tímidament, a trobar-te.


06 de setembre 2010

05 de setembre 2010