21 de setembre 2010

Traçar

Traços retrobats
per enllumenar de nou
el cel que ens mira.

9 comentaris:

rits ha dit...

el cel que ens mira i que canvia per segons.
uns versos preciosos!

onatge ha dit...

Si poguéssim retrobar
el nostre traç que se’l
va endur un estel...

Des del far, bona nit.
onatge

sargantana ha dit...

certament es el cel qui mira..
precios!
nanit maca

sargantana ha dit...

ja ho veig..i vinc a tornar-te el petó...
muak! nineta

Carme ha dit...

Matolls de cel
núvols de terra
volen matolls
creixen els núvols.

Elvira FR ha dit...

i l'omplirem de colors
de mans esteses i punys
en una mà una altra mà i en l'altra
una falç màgica per a segar tot el dolor, el patiment. la tristor i les injustícies

Cris (V/N) ha dit...

Com sempre, una conjugació perfecte Fanalet :)

Petons atardorats!!

Rierada ha dit...

Des de la complicitat i l'amistat

http://rierada10.blogspot.com/

novesflors ha dit...

Vaja, quin haikú tardoral més maco.