31 de gener 2012

Les lectures del gener

Abandonarse a la pasión d'Hiromi Kawakami.
Diez mujeres, de la Marcela Serrano

Habladles de batallas, de reyes y elefantes, de Mathias Enard

Los días del arco iris, de l'Antonio Skármeta

 Mi planta de naranja lima, de José Mauro de Vasconcelos

Landen, de la Laia Fàbregas
La historia más bella del mundo, de Rudyard Kipling

i, la poesia que sempre ronda damunt les taules, tauletes i prestatgeries, i es deixa agafar tantes vegades com es vulgui, obrint pàgines a l'atzar...

Ara, gairebé a contratemps, no sé si arribaré a temps pel set de febrer...i amb la lectura enllestida.

Quan faci el post homenatge, us ho explico!

30 de gener 2012

L'avidesa de saber


Englotit per números, xifres 
i traços,
abans d'arribar a casa,
baixant de la muntanya
amb les galtes vermelles
-dels salts i corregudes-
m'agafes les mà,
m'estires cap a tu
i em demanes:
-Posa'm sumes!

I tornem fent càlculs
del desig d'aprendre,
l'avidesa de saber.

29 de gener 2012

25 anys sense Foix





ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel


És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques d'una mata,
El casalot del pirata
És un ampli gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
—O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina. 



(De És quan dormo que hi veig clar. Barcelona: Fundació J.V.Foix-Edicions 62, 2004) 


 

27 de gener 2012

Arribat el capvespre


Arribat el capvespre,
amb el sol ponent a punt d'allitar-se,
recollirem els tresors trobats al mar
-butxaques plenes de còdols polits,
erosionats per l'onatge dels anys-
i ullarem la ratlla de l'horitzó
mentre berenem amb la llengua
la dolça salabror als llavis.

25 de gener 2012

Mentre t'espero



Mentre t'espero,
un ventet em voleia les cabòries
i llenço els embolics a la paperera.
El raspallet dels teus dits
em pentina l'esquena.

24 de gener 2012

...poc pensàvem



...poc pensàvem com arribaríen aquests temps,
aquesta poca llum d'aquella tanta i tanta!
que omplia a vessar el nostre convenciment,
les il·lusions i els projectes;
la seguretat amb la que treballàvem les hores
per futurs distints i més planers,
sense mirar rellotges ni busques.
...poc pensàvem que aterraria el desencís
a la pista de l'entusiasme i la conxorxa,
la sensació de sensesentit,
el somni frustrat.
...poc pensàvem que acabaríem
havent de sobreviure
surant en una barca que fa aigües
i ja no pot sortir a la mar.
Tornem, però, allà on calgui,
a buscar-los,
rebels i entestades en no conformar-nos
amb els grisos i l'anar fent.
I fem per rescabalar, ni que sigui una quimera,
els colors que ens acompanyaven
mentre, des del nostre petit espai,
acomboiàvem altres horitzons.

(per la b, amb el desig que reixi el projecte que s'albira...)

Les cartes


Jo poden passar anys,
que hi ha cartes escrites-dibuixades,
que sempre eixamplen 
la comissura dels llavis.


22 de gener 2012

De blau transita


De blau transita
pels viaranys de la nit.
Amb ulls oberts.

 

21 de gener 2012

Les ombres dels mots


M'agraden les ombres
que els teus mots
li donen al meu capvespre.
El sol, minvant,
els impregna, càlid,
de menudes clucades d'ull,
i alguna abraçada cruixent
que, en arribar a casa,
em retorna enllà de la finestra.

20 de gener 2012

Un poema


Un poema que no s'ha llegit en veu alta és com una partitura musical que no s'ha interpretat.

D. Sam Abrams, crític i poeta (Beckley, Virgínia de l'Oest 1952)

rebut de minimàlia

17 de gener 2012

Relats conjunts: Chop Suey

Chop Suey, Edward Hopper, 1929 

Vam anar de l'estació a la cafeteria, esperitades, com si ens empentés la pressa del temps, o haguessin de replegar els carrers en qualsevol moment.
Per bé que ja allí, amb la finestra de llum i arran de riu, poder desembolicar la poesia, ens va proporcionar la calma.
Mentre l'aroma del cafè ens acompanyava, ja estàvem a recer de qualsevol dubte i a mercè de poder caminar llambordes i  rialles la resta del dia.

Celebrant l'aniversari i la proposta número 50 de Relats Conjunts.

16 de gener 2012

Si fos llibre



Si fos llibre,
incitaria la festa
de les lletres.

15 de gener 2012

Hivern


Perquè a la primavera revifi en flor,
abans de fruit,
he podat la prunera.
Tèrmits implacables
aparéixen, dedins  els seus braços alçats,
com a lladres bandids,
cruspint-se el cos que la sustenta.
Potser si que la natura, generosa,
para el plat a taula per a tothom.
Ben mirat, només s’han instal·lat
en una branca.
 

Bois, charbons.


Fa fred,
però espeteguen encenalls
i branquillons
a la llar de foc,
que abriga,
que encanta.
Fins i tot s'hi endevina
alguna cançó.

14 de gener 2012

Aniversari


Hi ha persones que brillen, i que sota l'embolcall s'hi descobreix (en tenir el privilegi de conéixer-les) que encara excel·leixen més. Són regals que  ens proporciona la vida.
La Carme, avui fa anys i jo volia celebrar-ho!
Felicitats, col·leccionista de moments!

12 de gener 2012

M'han convençut!


L'Assumpta, dickensiana convençuda, ens convida a participar a l'any Dickens. I com que no em costa massa apuntar-me a les convidades literàries, he decidit que provaré d'arribar al 7 de febrer amb el llibre llegit i fer-ne un post homenatge tal i com ens proposa.
A les prestatgeries de casa, en tinc un parell, d'aquelles col·leccions dels diaris amb les que sempre pico i m'entabanen, però la lletra és tan minúscula que (una que ya tiene una edad...) m'esborronava una miqueta.


Llegint els comentaris,  he vist que la Kweilan i les seves recomanacions (per a mi d'un valor incalculable!) n'esmentava un, i clar...davant la seva referència, he deixat qualsevol dubte aparcat i m'he firat amb la novel·la de David Copperfield.
O sigui que, apuntada a aquesta convidada, hauré "d'aparcar" alguna cosa per arribar al set de febrer amb els deures fets!
I si no hi arribo, en qualsevol cas, treuré el cap per escriure un petit post homenatge per un escriptor, agraïnt-li que ens faci estimar la lectura.
Gràcies pel convit!


09 de gener 2012

Encara...


Encara, fins aquell dia,
no li havia somniat la pell.
Però la nit passada,
de matinada,
li va poder veure la cara suau 
i dolça del desig. 
Els ulls desperts, 
amb una llum 
i un tendre cromatisme, 
que convidava a besar.
 


08 de gener 2012

Seran les rialles


Seran les rialles
una casa de colors.
De dalt de tot.

...
De dalt de tot,
com un doll imparable,
brollaran les rialles.

Amarats dels seus colors,
com teles càlides,
s'abraçaran les pells
en una trobada interminable

barbollaire
 

05 de gener 2012

Tres (reis o més) i tres anys de blog.


Els he vist enfilar-se. Diuen que n'hi ha tres, però jo sempre he pensat que n'hi ha moltes i molts més, vestits de carrer i d'anonimat, que ens van regalant la màgia d'una nit de reis amb ulls d'infant privilegiadament estimat (massa menuts encara al món sense somriure). Ja va dir Einstein que la paraula progrés no tenia sentit, mentre hi haguessin nens infeliços. I amb aquesta infelicitat no val a relativitzar.

Els he vist enfilar-se, i una gernació de menuts esperant la cavalcata amb ulls espurnejants d'emoció i encara alguna "carta" per entregar. Aquests dies els preguntem, sovint, ja has escrit la carta? i deixem de preguntar-los-hi la resta de l'any, com si només aquests  fossin "aptes" per escriure desitjos i sense saber transmetre'ls-hi que, també, qualsevol dia del calendari, és bo, bonic o menys bonic, per agafar un full de paper i poder escriure'ls. Que bonic i necessari és escriure....

Els he vist enfilar-se, com he vist enfilar aquest tres anys de blog, d'espai per compartir i compartit, de fulls on escriure els desitjos i ben acompanyat de la màgia de tots i cadascuna i cadascun de vosaltres.
Us agraeixo aquest regal de reis i em sento, encara, ben il·lusionada.
Que siguin ben generosos amb vosaltres!


03 de gener 2012

Escriu


Escriu el teu desig
que jo el dibuixaré,
amb delicada cal·ligrafía,
a la teva pell.



01 de gener 2012

Cap d'any


Un munt de rialles i escarafalls
d’uns menuts, per uns regals austers
que un bocí de fusta –noble- (tant com la d’ells)
les els ofrena.
Un sopar agraït,
una xerrada,
parlar pels colzes
i els descosits.

I més d’una estirada de camisa,

de brusa,
de llavis que apareixen
i amaneixen la nit,
d’oli sal i sucre,
fent un petó

com un pessic dolç a les galtes
i als llavis –llaminers-
amb regust de cava, pinya o mandarines.

Un munt de rialles i escarafalls

d’uns menuts (i els grans, tan menuts com som!)
estrenant (insistents, perseverants)
sense saber-ho encara,
l’esperança i el somriure.

I la puta vida.


I, per descobrir,

gotims de raïm,  de desig,
i una illa,
que, sentida i escoltada, proporciona el blau,
la remor de mar.

I una estirada de brusa o de camisa de…

-Dóna’m un got d’aigua
que tinc set
i vull beure’t.