30 de gener 2012

L'avidesa de saber


Englotit per números, xifres 
i traços,
abans d'arribar a casa,
baixant de la muntanya
amb les galtes vermelles
-dels salts i corregudes-
m'agafes les mà,
m'estires cap a tu
i em demanes:
-Posa'm sumes!

I tornem fent càlculs
del desig d'aprendre,
l'avidesa de saber.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Quin goig, l'avidesa de saber... sempre alegra la vida!

El porquet ha dit...

Caram i quina mà de números!!! Em recorda els meus temps d'estudiant i les pissarres plenes de gargots!

Amb aquesta avidesa arribarà lluny!

Assumpta ha dit...

I fer de l'aprendre un joc! Això sí que està bé!! :-))

Quan jo era petita, la mare ens posava uns problemes de mates amb dibuixos inclosos... Dibuixava una parada de fruita i verdura, per exemple. Hi posava patates, tomàquets, pomes, peres... i cada cosa duia un lletreret amb el seu preu. I llavors el joc era anar a "comprar" el que ens demanava. "Mig quilo de tant, tres quilos de quant..." :-))

Era molt divertit!! :-)) Crec que les poques mates que sé les vaig aprendre així hehehe

novesflors ha dit...

Que bonica aquesta època en què tot ho volen saber. I que bonic redescobrir el món mentre ells el van descobrint per primera vegada.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Això de tenir ganes de saber, la curiositat per les coses, és molt bo...Però ves per on, les mates sempre han estat el meu punt feble; passo una mica de llarg!
Bona nit Fanalet,
M. Roser

Glo.bos.blog ha dit...

És una sort tenir aquests afany d'aprendre! Estudiar sense ganes és molt feixuc, pel qui aprèn i pel qui ensenya.