09 de gener 2012

Encara...


Encara, fins aquell dia,
no li havia somniat la pell.
Però la nit passada,
de matinada,
li va poder veure la cara suau 
i dolça del desig. 
Els ulls desperts, 
amb una llum 
i un tendre cromatisme, 
que convidava a besar.
 


16 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Avui la lluna, de bon matí, estava més que preciosa, encisadora.

Joan Guasch ha dit...

La llum de la Lluna redibuixa els paisatges de la nostra pell i ens dilueix en el paisatge. Llavors, els besos són inevitables.

Carme ha dit...

Lluna plena, avui, em sembla... parlo de la lluna, perquè si parlo del teu poema, podria ser que em desfés... :) que dolç, noieta!

carina ha dit...

Un any mé, i com sempre els teus poemes, les teves paraules, conviden a la sensualitat a encarar aquest costerut mes de gener amb uns ulls nous, a través de les teves imatges bellíssimes. He tornat, i trobava a faltar els teus versos. Petonet d'any nou

rits ha dit...

caram, el que fa la lluna plena! quanta sensualitat!

Cèlia ha dit...

I de fons la seva llum sinuosa...m'imagino el feliç i tendre despertar! Preciós!

Barbollaire ha dit...

I els llavis lliscaren,
amb tanta tendresa,
que la pell va dubtar
si era la teva boca
o una carícia de lluna plena




.....

petonet dolç :¬)*

Jpmerch ha dit...

Davant de tot açò no sé què dir. Em quede ací una estoneta, mut, llegint i sentint.

El porquet ha dit...

Doncs no se'n parli més! Que li estampi un potxó ben gros! ;p

montse ha dit...

Avui passo amb silenci, no vull destorbar aquest moment tan íntim!!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Devia ser perquè hi havia lluna plena!!!
petons,
M. Roser

Judit ha dit...

Fanalet!!!! Bon any!

Uauuuu! aquests convids fan de bon acceptar =:)

Alba ha dit...

Hi ha una llum que convida a fer qualsevol cosa. Hi ha una llum que encisa ni que estigui mig apagada...

Glo.bos.blog ha dit...

La lluna, el desig, petons...
Quin moment més romàntic, això promet!

Carme ha dit...

Et manllevo un vers d'aquest poema per participar al Joc literari del Tibau, de confegir un poema amb versos agafats de diferents autors.

Farà parella amb un de la Sílvia Plath. Li donarà una forma tendre a un contingut més dur.

Com que sé que no et farà res... et dono les gràcies directament. I una abraçada d'un cromatisme ben tendre.

Carme ha dit...

Ah! el penjaré a questa nit... després de sopar quan el tingui tot confegit.