31 d’agost 2011

Entre el trenta-u i l'u


No sé si va ser primer el diluvi del carrer,
o l'indret que ens va acollir a l'arribada.

Tant li fa l'ordre a la descoberta

mentre els esquitxos de colors
continuïn portant melodies.


per la mda, feliç aniversari!








De ben aprop, un àngel,
-sense soroll i en silenci-
obre portes a la poesia.

per la mne, feliç aniversari!




29 d’agost 2011

Transparències esmorteïdes


Transparències esmorteïdes.
Cap opacitat,
em convenç.

28 d’agost 2011

Festegen rialles


Festegen rialles
sota la taula,
i el cor s'eixampla.

26 d’agost 2011

Espectacle de cel


Espectacle de cel.
I després de l'aiguat,
cau la tarda.
L'alzina pren partit
en el paisatge.
Escura, pacient,
les darreres gotellades
del color encès i càlid.

La nit, refresca.

Les pampellugues,
dels llampecs,
fan presència.

25 d’agost 2011

Com un apòsit


Com un apòsit,
guareix la dansa
i cicatritza ombres.

24 d’agost 2011

Aterres


Aterres, descanses,
reviscoles, i ben prest,
tornes a volar.

19 d’agost 2011

XLVIII

Amb tots els ets i uts, tant com en sàpiga i en continuï aprenent, m'agradarà rebre els que arribin amb un somriure. Avui, en planto quaranta-vuit!  I què passa...doncs que espero continuar plantant-ne i que... esteu convidats!






15 d’agost 2011

Les ales



Les ales de l’avió,
amb la nit alta, fosca, vermella,
van silenciar l’aldarull.
Les oïdes sordes. eixordades
a qualsevol ratxa d’aire.
Només el zum zum, el brunzinar
i l’anar passant les hores
-les hores, lentes-
per arribar a la presència.
Les ganes de tu. De tu.

Un sisme epidèrmic, epitèl·lic.
Terra-cor intens d’emocions.
Desastre ignorat,
capaç de desballestar passats
per construir presents, amb lava dolça.

Les ales de l’avió
van silenciar l’aldarull
del terratrèmol,
impactant,
que et va emxampar
al bell mig de la ciutat,
esperant-me,
en un sacseig incert,
al cel ras, evitant runes.
-Cielo…vamos a salir de aquí…
Sortim, anem, marxem.
La pressa -i la sort també-
a la butxaca dels texans,
acariciant-nos
la mà cercadora i
una icona al coll, sense escallot,
i un empassar saliva
i algun glop de por,
al llegir-te el correu de comiat
per la incertesa.
Mentre uns dits,
se’m planten al genoll
-ara no et sabria dir quin-
i l’esguard es perd pels finestrals
amb el soroche
mentre mastegant fulles de coca,
Cuzco, des de dalt,
ens deixa fer l’amor.
 






14 d’agost 2011

Road to nowhere

ventet


Hi ha una llum tendre
amb ventet i claror
que m'acompanya.

12 d’agost 2011

Carícies com bàlsam


Carícies com bàlsam,
descontracturant l'ànima
i les penes.

10 d’agost 2011

Un crit catàrtic



Un crit catàrtic
per espantar por i ràbia.
Reprèn la força.

07 d’agost 2011

Càntirs i cantireta

Avui he anat a la Fira del Càntir d'Argentona. Tot i estar ben baldada, no me la volia perdre.
Ara, tornant, me n'he recordat que la darrera de la família d'aquest bloc, hi tenia molt a veure.
Amb la cantireta fa ben poquets dies que ens hem visitat a casa. Ara, al passar-hi, me n'adono que és el seu aniversari i he pensat que quina felicitació millor poder-li deixar un grapadet de càntirs com a senyal de benvinguda.

Cantireta, per a tu i els teus somnis! Per molts anys!


Ho deixo aquí per no avorrir-vos, però la fira us la recomano. Enguany era la 61 edició!

06 d’agost 2011

Saltant marges


Saltant marges,
n'hauré d'aprendre de tu.
La paciència.

04 d’agost 2011

Veure els anys


Veure els anys
en l'espill del temps,
i els records
endreçats dins de l'armari.

01 d’agost 2011

El cor robat


-...continues tenint-me el cor robat. I m'agrada perquè és una delinquència bonica...;)
-No hi ha delicte quan un es deixa robar per gaudir del moment...