01 d’agost 2011

El cor robat


-...continues tenint-me el cor robat. I m'agrada perquè és una delinquència bonica...;)
-No hi ha delicte quan un es deixa robar per gaudir del moment...

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Quin diàleg més maco. Sí que en saben aquests ocellets de l'amor.

El porquet ha dit...

De fet gairebé no podríem parlar ni de robar...

Carme ha dit...

Un delicte ben bonic, és cert, a mi m'agrada el concepte de delicte bonic... és tan estrany!

Barcelona m'enamora ha dit...

Aii amb delictes tan bonics com aquest, ja en podrien correr molts de lladres d'aquest tipus....

Montse ha dit...

t'ho he dit, que tens un premi al meu blog? :D

Elfreelang ha dit...

Diàleg tendre!

rits ha dit...

ooooh, són tórtures?

maijo ha dit...

hi ha converses i imatges que no tenen pèrdua!

jomateixa ha dit...

justament aquest cap de setmana ens varem entretenir al nostre jardí mirant com anaven recollint branquetes del terra i fent un niu