A la llum d'un fanalet: El cor robat

01 d’agost 2011

El cor robat

-...continues tenint-me el cor robat. I m'agrada perquè és una delinquència bonica...;)

-No hi ha delicte quan un es deixa robar per gaudir del moment...

9 comentaris:

Sergi ha dit...: Quin diàleg més maco. Sí que en saben aquests ocellets de l'amor.; 1 d’agost del 2011, a les 1:44
El porquet ha dit...: De fet gairebé no podríem parlar ni de robar...; 1 d’agost del 2011, a les 7:07
Carme Rosanas ha dit...: Un delicte ben bonic, és cert, a mi m'agrada el concepte de delicte bonic... és tan estrany!; 1 d’agost del 2011, a les 8:51
Barcelona m'enamora ha dit...: Aii amb delictes tan bonics com aquest, ja en podrien correr molts de lladres d'aquest tipus....; 1 d’agost del 2011, a les 14:54
Montse ha dit...: t'ho he dit, que tens un premi al meu blog? :D; 1 d’agost del 2011, a les 20:33
Elfreelang ha dit...: Diàleg tendre!; 1 d’agost del 2011, a les 21:06
rits ha dit...: ooooh, són tórtures?; 1 d’agost del 2011, a les 23:23
Maijo Ginovart ha dit...: hi ha converses i imatges que no tenen pèrdua!; 2 d’agost del 2011, a les 9:55
jomateixa ha dit...: justament aquest cap de setmana ens varem entretenir al nostre jardí mirant com anaven recollint branquetes del terra i fent un niu; 3 d’agost del 2011, a les 13:18

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)