15 d’agost 2011

Les ales



Les ales de l’avió,
amb la nit alta, fosca, vermella,
van silenciar l’aldarull.
Les oïdes sordes. eixordades
a qualsevol ratxa d’aire.
Només el zum zum, el brunzinar
i l’anar passant les hores
-les hores, lentes-
per arribar a la presència.
Les ganes de tu. De tu.

Un sisme epidèrmic, epitèl·lic.
Terra-cor intens d’emocions.
Desastre ignorat,
capaç de desballestar passats
per construir presents, amb lava dolça.

Les ales de l’avió
van silenciar l’aldarull
del terratrèmol,
impactant,
que et va emxampar
al bell mig de la ciutat,
esperant-me,
en un sacseig incert,
al cel ras, evitant runes.
-Cielo…vamos a salir de aquí…
Sortim, anem, marxem.
La pressa -i la sort també-
a la butxaca dels texans,
acariciant-nos
la mà cercadora i
una icona al coll, sense escallot,
i un empassar saliva
i algun glop de por,
al llegir-te el correu de comiat
per la incertesa.
Mentre uns dits,
se’m planten al genoll
-ara no et sabria dir quin-
i l’esguard es perd pels finestrals
amb el soroche
mentre mastegant fulles de coca,
Cuzco, des de dalt,
ens deixa fer l’amor.
 






17 comentaris:

formiga ha dit...

Ostres, si és cert, és meravellós, si és un poema imaginat, ets un crak.

El porquet ha dit...

Això sí que és volar, ben amunt i ben amunt!

Carme ha dit...

Doncs, mira... que ... només passava per dir-te que m'agrada molt.

Et llegeixo fanalet, encara que gairebé no puc comentar.

Una abraçada vacancera però molt forta!

maijo ha dit...

Al setembre del 2007 vaig viatjar al Perú, aquell fatídic any... El teu poema em fa recordar, i il·lustra aquest record amb certa nostàlgia i infinita pena.
Una abraçada.

fractal ha dit...

poesia a flor de pell, fanal

Joana ha dit...

Ai el somni que real sembla de vegades, espero que així siga i la teua volada siga una mica terrenal!!!

Abraçades i que vinguen molts moments com aquest!!!

Elfreelang ha dit...

Uf! contingut i forma en forma d'ales i vol....preciós..i si és real real encara més preciós...

Anònim ha dit...

me pregunto si llegó a leerlo...
perderselo es una precio demasiado alto por una libertad enajenada.
petons blaus un dia abans

fanal blau ha dit...

formiga,

un viatge meravellós, amb dureses impactants pel terratrèmol de Perú.
Gràcies, per passejar-te per casa.
Sigues benvinguda!

fanal blau ha dit...

Volar, volar, porquet! I ben amunt! :)
Un gruny carinyós!

fanal blau ha dit...

Carme,

ja saps que aquí és casa teva i sempre és un plaer la teva visita.
Me n'alegro que t'agradi el poema.

fanal blau ha dit...

maijo,
ens devíem creuar, potser.
Afegim una coincidència més a les nostres motxil·les!

Per a mi va ser un viatge...bufff...impressionant!
Una abraçada, bonica!

fanal blau ha dit...

gràcies, fractal!
i mil gràcies més per fer d'enllaç correu-electrònic en els moments d'incertesa a tants quilòmetres! no me n'oblidaré mai!
un petó!

fanal blau ha dit...

Joana,
és un poema viscut a la pell!
Una abraçada per a tu!

fanal blau ha dit...

Ben bé això, elfreelang, ales i vol.
Gràcies, noia!

fanal blau ha dit...

...no l'ha llegit, i possiblement mai no el llegeixi.
Tant tu com jo sabem que cadascú opta i decideix quin valor li donem a l'amor i a l'amistat.
Afortunadament, n'estic convençuda que nosaltres, si sabem què volem. I en procurem la traça de les volades.

Un beso azul.

Barbollaire ha dit...

Moltes felicitats, trasto estimat.
Que no et faltin mai blaus infinits i dolços com el teu esguard

:¬)****