30 d’abril 2012

S'enyoren



S'enyoren els matins
de tornar a despullar-nos
quan ja ens havíem vestit.
L'aroma del cafè enfilant l'escala
i l'olor del sabó, del desig,
empaitant les busques del rellotge.
S'enyoren els glops de les mans
bevent-se la pell i les carícies.
El soroll del motor,
i amb ulls glaucs,
els gessamins que apareixien
-màgicament-
damunt la taula.



29 d’abril 2012

Caprici


Caprici
d'escoltar els teus dits,
de nou,
quan es llevi
la melodia
de l'anhel.
Sol·lícits.




22 d’abril 2012

Artesana


Artesana.
A cop de martell, amb foc roent.
Punt, pausa, i color. Rovells del cor.
Nitideses de l'ànima.
Lletraferida,
tafanera de natura,
amb avidesa d'ullar i brotonar.
Entre els fulls del dia a dia,
del jorn d'ahir, del jorn demà.
L'avui d'escriure't.
Embolcall de música,
aroma de paper i traç.
Inevitable poesia.




Feliç Diada de Sant Jordi!

16 d’abril 2012

Sopar veïnal


Cadascú té un niu
on escriu,
i  comparteix viandes 
de mots, de fulls,
de vida.


Un autèntic sopar veïnal, divertidíssim, fresc, ben organitzat, harmònic...i ple de somriures.
Gràcies Veí, gràcies veïns i veïnes per aquestes hores tan agradables!

13 d’abril 2012

Bellesa inenarrable


Petits instants
de bellesa inenarrable,
que semblen posats a mida
per sobreviure.
Demà és al tombar.

 

11 d’abril 2012

Condensada


Condensada
l'aigua dels ulls de l'ànima
no raja
i hom sent un tap
a la boca de l'estòmac.
Nuada, que no nua,
la gola s'estremeix
en un roig intens,
com si hagués d'esclatar.
I no ho fa. No ho fa.
Sinó que es queda fent bombolletes
de neguit per dins,
d'ara surto, ara no,
amb un poti poti d'ofec
i un deler d'evaporar-se
per a trescar per una atmosfera tranquil·la,
que no existeix,
que solament és un miratge, ara,
en aquest precís instant.
Fins que hores després
-després del sanglot-
prova de desfer l'embús,
i plora aigua salada.

08 d’abril 2012

Se m'ha enfilat fins els ulls


Se m'ha enfilat fins els ulls
el groc del sol
i la llum de primavera.
De bell nou,
més colors a la mirada.
 

06 d’abril 2012

Afonar en un blau-boscà



Afonar en un blau-boscà.
El cel amatent,
sota la pluja,
fent l'ullet a l'aigua.
Vestir pell i colors
al rierol de la vida.
Xopar-se. 
Com quan el cos
riu i riu. 



02 d’abril 2012

Com fer...


Com fer per ralentir
el temps 
-implacable i veloç-,
pausant
l'escanyada franja
entre la nit i el dia, 
i poder assaborir
les hores.
Mastegar els minuts,
sense pressa,
paladejant
el gust de l'instant.