S'enyoren els matins
de tornar a despullar-nos
quan ja ens havíem vestit.
L'aroma del cafè enfilant l'escala
i l'olor del sabó, del desig,
empaitant les busques del rellotge.
S'enyoren els glops de les mans
bevent-se la pell i les carícies.
El soroll del motor,
i amb ulls glaucs,
els gessamins que apareixien
-màgicament-
damunt la taula.