És molt bonica la cançò. Les fotos de "matrícula" y no se sonroje que las amapolas ya dan la nota de color. Però les "paraules", són el que més agrada de tot!
Bons poemes, aquest i els precedents. La contemplació pausada ens deixa veure i viure petites meravelles que, un cop dins nostre, destil·len poesia com la teva. Fa temps que no veig una marieta groga. Fa poc se me'n va posar una de vermella a les ulleres... quina coincidència.
La natura ja ho intenta, ja, de recordar-nos que la seva bellesa és un revulsiu per viure, i que sempre la tenim al nostre abast. De vegades, però, necessitem que ens ho recordin una, deu, cent mil vegades... Les fotos són precioses! Una abraçada.
La natura ens regala petits instants i detalls de tanta bellesa que li hauriem d'estar agraïts i tractar-la d'allò més bé. Precioses les fotos i preciós el poema, tot fa joc... Petons.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
20 comentaris:
Doncs sí que són precioses les fotos, la senzillesa, la fragilitat... però per damunt de tot, la bellesa.
Si que son precioses, i efímeres. Cal viure l'instant.
La vermellor de la rosella, ruboritza els camps i els encatifa, tot alegrant-nos els ulls i el cor.
Les roselles em tenen meravellades... i més en aquestes fotos tan precioses que has fet! M'encanten!
precisositats!
imatges i paraules plenes de bellesa i sensibilitat!
LA FRAGILITAT.....L'EFIMER.....VIURE EL MOMENT......NO MIRAR N'ENDAVANT,N'ENDARRERA.....VIURE.
Sí, bellesa sublim i intensa.
Doncs mira, jo crec que ja ha tombat... :)
Quina bellesa!
Les roselles m'encanten.
Què maques són FANALET, que boniques i delicades... són precioses!!
És molt bonica la cançò.
Les fotos de "matrícula" y no se sonroje que las amapolas ya dan la nota de color.
Però les "paraules", són el que més agrada de tot!
Bona nit, fanalet!
Què dir? roselles, una de les meves flors...bon sopar!
Bons poemes, aquest i els precedents. La contemplació pausada ens deixa veure i viure petites meravelles que, un cop dins nostre, destil·len poesia com la teva.
Fa temps que no veig una marieta groga. Fa poc se me'n va posar una de vermella a les ulleres... quina coincidència.
Quina preciositat de fotos, m'encanten! Uns instants brillants.
Petons, bonica.
La natura ja ho intenta, ja, de recordar-nos que la seva bellesa és un revulsiu per viure, i que sempre la tenim al nostre abast. De vegades, però, necessitem que ens ho recordin una, deu, cent mil vegades...
Les fotos són precioses! Una abraçada.
La natura ens regala petits instants i detalls de tanta bellesa que li hauriem d'estar agraïts i tractar-la d'allò més bé.
Precioses les fotos i preciós el poema, tot fa joc...
Petons.
Estic enamorada de les roselles!!!! M'encanten, m'enamoren,... Són tan boniques i tan fràgils...
Bellesa efímera.
Petons veïnals wapa! Un plaer retrobar-te :)
En poques setmanes, i per pocs dies, les roelles tenyiran els marges i camps del nostre país. Són precioses!
Jo, abans de que floreixin i quan són ben menudes, ja me n'he menjat unes quantes... ho reconec! Són ben bones a l'amanida!
M'encanta el mes d'abril. encara que sigui fred i plujós... o potser per això. No coneixia la cançó. És molt bonica la lletra.
Publica un comentari a l'entrada