S'enyoren els matins
de tornar a despullar-nos
quan ja ens havíem vestit.
L'aroma del cafè enfilant l'escala
i l'olor del sabó, del desig,
empaitant les busques del rellotge.
S'enyoren els glops de les mans
bevent-se la pell i les carícies.
El soroll del motor,
i amb ulls glaucs,
els gessamins que apareixien
-màgicament-
damunt la taula.
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
22 comentaris:
També enyoro el temps aturat. Salut i bon dia. T'aniré seguint.
Sospir... preciós.
Un altre sospir... fanaleta!
Bon dia, amb el teu enyor encomanadís que em somriu per dins.
I tant!, que s'enyoren.;)
Hi ha dies que s’ enyoren moltes coses a primera hora del matí. Però, precisament, això fa que llevem l’ànima i recordem el camí que hi ha per resseguir.
Abraçades amb aroma del teu gessamí.
Enyorem la nansa. També.
Genial! Sobretot aquest principi. Segur que s'enyora, i tant, haver-ho tastat i perdre-ho costa. Fins i tot aquestes coses passen de llarg, però caram, quantes endorfines quan les tenim.
Ja veus, de l'enyor, també en podem fer un poema.
ostres ostres !!!!!! em trec el barret...poesia ets tu! poesia de l'enyor bellíssima! bon dilluns i una abraçada !!!!
L'enyorament penso que és innat al ésser humà i de vegades, el que trobem a faltar són les coses més petites i quotidianes...
Potser jo enyoraria l'olor d'aquests gessamins!
Petons.
I enyorem passar-nos la llengua pels llavis, amb gust a cafè i petons :)
És el que tenen els dilluns de pont :)
Aquestes coses que expliques, tan poèticament belles, jo també les enyoro.
(més sospirs...)
preciós.... fa tremolar
;***
Uns versos que emocionen i amb una qualitat literària poc comú. Felicitats!
Precioses les teves paraules, fan sentir el que dius... Felicitas, no per l'enyor sinó pel poema.
Suspès el vapor del cafè com suspesos els batecs del cor que voldrien deturar el moment com Josuè el sol... i tot és un miracle.
L'enyor de fet és bo, perquè rememores moments que has viscut. Doncs, penso ara, que és millor (en un cas així) un enyor o un somni?
Potser em diràs que les dues coses, potser només.
Petonàs!
Normal sentir enyorança d'aquests bells records, d'aquestes precioses paraules i d'una imatge que m'ha enamorat!
I senyoren les senyores que t'acompanyen en aquests moments càlids...
S'enyoren, doncs, coses boniques. Un petó.
S'enyoren versos com aquests, se'n fan pocs ... són escassos.
Bona nit Fanal blau.
Aquest versos d'enyor ens fan tremolar d'emoció.
Publica un comentari a l'entrada