Borina el sol
amunt i avall.
Ara atura, ara vola.
I deixa pas
a una lluna plena,
de claror,
de borrissol oníric.
D'ales que deixen
passar la llum.
Borinen somriures
cap a tu,
d'aigües aquarel·lades.
Vernís de terra
trepitjada.
Besllum.
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
16 comentaris:
Quin goig quan trobes un verb que no havies conjugat mai.
Tot borinant les ales que deixen passar la llum, m'has regalat belles imatges. Gràcies!
Que bonic... borinar...
Jo crec que també borinaria, avui, amunt i avall. Buscant clarors o somriures, en el vernís més bonic de totes les coses.
Bon dia fanalet!
aquesta bonior que fa el borinar m'ha agradat... bon inici de setmana i setmana sencera...abraçades tot borinant!
Si ja és un plaer, habitualment, passar pel teu blog, avui, a més, hi he après un nou mot "borinar".
Suposo que aquest borinot , també borina i fa gresca amb el sol i la lluna plena...Saps que m'has fet consultar el diccionari? Veig que em cal un bany de vocabulari!!!
Petons.
Segueixo amb la línea dels companys, trobo que la paraula "borinar" és ben bonica!
Petonets!
Més del mateix: no coneixia el verb i m'ha agradat molt. I el poema encara més. Transpua una pau molt dolça.
Una abraçada!
Jo he reconegut una abella de camp a la foto, però fa el mateix soroll que un borinot, potser per això les assimilem-. Un poema molt bonic.
Potser aquest besllum ens ha borinat el pensament obrint-nos cap a la llum, deixant pas a una nova claror en la nostra mirada.
Bona nit, amb llum de Fanal blau.
Fanalet: Les normes diuen que t'he d'avisar que tens una cosa en el meu bloc per tu.
Amb molt de gust les compleixo.
Espero que t'agradi!
Mira que els borinots fan la guitza, xò de tots els de les espécies de les abelles, son els que més m'agraden, semblen boletes! això si, ben lluny, eh!
Ni sabia que era una borina!
El que s'aprèn blogejant!
De borinots si que en sé, n'hi ha forces!!!
És tan maca la primera paraula (borina) com la última (besllum). Tota una caixa de sorpreses amb aquestes teves boniques paraules.
Ja volten, ja i sento com burinen...és primavera!
És curiós com tanta bellesa pot fer tanta por, oi? Mirats de tan a la vora, aquests insectes els trobo preciosos.
P.D. Espero unes sabates!
Ui, ui... doncs a mi em fa por!!... Com has pogut fer una foto tan ben feta? Tan neta!!... Però jo... lluny, lluny :-DD
Publica un comentari a l'entrada