28 de maig 2012

Esgarrifances poètiques





JO

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.

Mozart més que cap altre m'entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l'amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré.

I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit,

que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l'A a la Z
en llengua fosca i en país petit!

Narcís Comadira,  El verd jardí, Edicions 62, Barcelona 1972



Gràcies, Narcís Comadira, pel Vermut poètic d'ahir a La Garriga.

12 comentaris:

Carme ha dit...

Gràcies a tu per acostar-lo. M'ha encantat aquesta autodefinició poètica... molt!

D'aquí als seus llibres, de cap!

joana ha dit...

Quina enveja!!! (de la sana, és clar)

Molt bon dilluns!!

Elfreelang ha dit...

Gràcies per compartir aquestes poètiques esgarrifances! bona poètica setmana!

Joana ha dit...

Encetes una primavera poètica oi?
M'ha agradat aquesta definició!
petons gironins!!!

novesflors ha dit...

Un autoretrat preciós. Tot i que no s'haja proposat ser poeta, ho és, i ben gran.

El porquet ha dit...

Quin text més bonic ens has acostat d'en Comadira. Per no parlar de com ens l'has fet arribar visualment, també!

M. Roser ha dit...

Fantàstic aquest autoretrat en forma de sonet, d'en Comadira...I tu amb les fotos l'arrodoneixes...
Em fa gràcia això de que no vol fer carrera de poeta...La humilitat dels sabis!
Petons.

joan gasull ha dit...

m'agrada...potser perquè sóc també, mascle gironí.

Glo.bos.blog ha dit...

Aquest poema m'agrada molt.
Comadira, pel seu aspecte, sembla un home encantador.

GEMMA ha dit...

Gràcies Marta, per apropar-se i fer-me descobrir aquest poeta.

Sílvia ha dit...

M'agrada, és humil i genial, una combinació difícil de trobar. Les fotografies li fan honor. Gràcies pel tast!!

carina ha dit...

Com la Carme, gràcies a tu per apropar-nos la teva experiència i les seves paraules