Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
17 comentaris:
Que tinguis uns dolços somnis, Fanalet!
que dolç...fanalet
Nit de solitud
que ens acarona,
nit de bogeria
que ens despentina.
Nit de seny,
nit de rauxa.
la mel tan dolça fa venir ganes d'engolir-la sense miraments!!
Hem fet tastets i glopets de flors i ara en farem de mel...Realment , semblen flors presoneres de la bresca...
Com es deixa sentir la primavera.
espero que la nit buc d'abelles em deixi una miqueta de mel...i no sigui tant llaminera...
t'he llegit amb una coma després de "mel", provocadora. però ho has escrit més tendre, més subtil...
una abraçada, fanaleta.
Curiós, mai no havia pensat en la golafreria de la nit... original.
Quina gran facilitat tens per treure-li a las imatges la seva poesia!!... I a més molt ben trobada!!
Benvolguda Fanal blau, t’he deixat un petit regal en el meu blog. Precioses paraules per acompanyar nits de solitud.
Abraçades.
M'agrada aquesta golafreria de la nit! Aquest poema és genial, fanalet!
Mmmm, Fanalet, ens deixes amb la mel als llavis, amb ganes de més. Més flors, més versos.
Bona NIT!
Tens un obsequi al meu blog (http://calpurni.blogspot.com/)
Salut, imatge i poesia!
Quina imatge més bella.... felicitats Fanalet, bona conjugació com sempre!
Un petó ben golafre, jajajaa :)**
La nit golafre.
M'encanta la imatge d'aquesta poesia.
Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada