29 d’abril 2009

Mario Benedetti

Vinc a veure't una estona. Em ve de gust fer un viatge, ni que sigui virtual, per acostar-me una vegada més a tú que m'acompanyes des de fa tants d'anys.
Ara estàs hospitalitzatingressat, i probablement ja no demanes ni "la tregua", ni "el porvenir de mi pasado"...

Ens deies que...

"En un platillo de la balanza coloco
mis odios; en el otro, mis amores.
Y he llegado a la conclusión de que las cicatrices
enseñan; las carícias, también."

Ho podriem discutir, però ara no tens massa esma i et recomanen descans.
Tranquil.litat per un home vell que no ha volgut perdre els ulls. Ni la mirada dolça.

Hagamos un trato, Benedetti

et prenc els mots i te'ls reenvio Mario!



Compañera,
usted sabe
que puede contar conmigo,
no hasta dos ni hasta diez
sino contar conmigo.

Si algunas veces
advierte
que la miro a los ojos,
y una veta de amor
reconoce en los míos,
no alerte sus fusiles
ni piense que deliro;
a pesar de la veta,
o tal vez porque existe,
usted puede contar
conmigo.

Si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo,
no piense que es flojera
igual puede contar conmigo.

Pero hagamos un trato:
yo quisiera contar con usted,
es tan lindo
saber que usted existe,
uno se siente vivo;
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos,
aunque sea hasta cinco.

No ya para que acuda
presurosa en mi auxilio,
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo.

Mario Benedetti




28 d’abril 2009

26 d’abril 2009

Estimat J

Estimat J,

fa mitja hora m’han telefonat per dir-m’ho, per dir-me que aquesta nit passada t’havíen trobat al llit estès i sense alè...
...sense alè un “lleó ferotge com tú que treia foc pels queixals” i rebotia contra tot i tothom...???

...no sé, encara, què t’ha passat, i et diré que ni em vaga saber-ho. M’ha arreplegat un dolor intens i profund i te m’has presentat de nou, després de gairebé tres anys de no veure’ns, amb aquell somriure irònic/histriònic/desafiant...i amb aquella “xul·leria” tan teva que era el teu escut i la teva màscara davant la indefensió d’un món complexe on haver de defensar-te...
Per qui no et coneixia, podies arribar a fer por.
Però la por, la portaves tu magnificada als dintres sense poder entendre-la. La vivència aquesta que et rondava de que tot i tothom t'anava a la contra.

Bronques, robatoris, baralles, sortides de to...i sempre l’obssesió que la vida estava pensada per posar-te la trabanqueta...

Alguna cosa o algú havia d’aturar-te, i vas acabar fent cap entre reixes per poder pausar -un temps- la fugida. Ens vam veure a cel obert i anarianant. Temporades millor que d'altres...algún sotrac.

Amb tú calia tenir més paciència que un sant (com se sol dir), però també amb tú, un podia estrenar rialles i riures a cada poc.

Estimat J...

no disculpo, per a res del món, algunes de les coses que vas fer. T’ho puc dir, perquè ja vaig dir-t’ho quan tocava. I, per tant, puc tornar a dir-t’ho ara que ja no hi ets. Ets un cabrón, nano...ets un cabrón...
Un cabrón carinyós...

però és una jugada trista que hagis marxat...
i em quedo amb la darrera rialla i el reconeixement que em vas fer, amb veu fluixeta...que algunes persones t’haviem tirat “un capote” ...

No està bé plegar veles als vint i molt pocs, o sí...si és el que volies...

T'envio un petó que arriba tard.

25 d’abril 2009

Beautiful



You´ve got to get up every morning with a smaile on you´re face
And show the world all the love in you´re heart
Then people gonna treat you better
You´re gonna find, yes you will
That you´re beautiful as you feel.

Waiting at the station with a workday wind a-blowing
I´ve got noting to do but watch the passers-by
Mirrored in their faces I see frustration growing
And they don´t see it showing, why do I?

You´ve got to get up every morning with a smaile on you´re face
And show the world all the love in you´re heart
Then people gonna treat you better
You´re gonna find, yes you will
That you´re beautiful as you feel.

I have often asked myself the reason for the sadness
In a world where tears are just a lullabye
If there´s any answer, maybe love can end the madness
Maybe not, oh but we can only try.

You´ve got to get up every morning with a smaile on you´re face
And show the world all the love in you´re heart
Then people gonna treat you better
You´re gonna find, yes you will
That you´re beautiful as you feel.





Looking out on the morning rain
I used to feel uninspired
And when I knew I had to face another day
Lord, it made me feel so tired
Before the day I met you, life was so unkind
but your love was the key to my peace of mind

cause you make me feel
you make me feel
you make me feel
like a natural woman

And when my soul was in the lost-and-found
You came along to claim it
I didn't know just what was wrong with me
till your kiss helped me name it

now I'm no longer doubtful
of what I'm living for
cause if I make you happy I don't need to do more

you make me feel
you make me feel
you make me feel
like a natural woman

oh baby what you've done to me (what you've done to me)
you make me feel so good inside (good inside)
and I just wanna be (wanna be)
close to you you make me feel so alive

you make me feel
you make me feel
you make me feel
like a natural, natural woman

you make me feel
you know you make me feel
you make me feel
like a natural woman

you know you
you make me feel
you make me feel
you make me feel
like a natural woman

natural woman

Colors


I un munt de colors ataronjats
que plàcidament et vetllin el son,
d'avui, de demà, demà passat...


24 d’abril 2009

...i d'aromes dolços





Em deleix
passejar pels cirerers riallers
acompanyada de manyagues.

22 d’abril 2009

Abraçades de jardí boscà




PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.


De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.


Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

Joan Salvat Papasseit

Joc literari 104...


Del llibre d'itineraris d'en Saramago vaig llegir que "Siempre acabamos llegando a donde nos esperan."

I vull continuar llegint-te.





21 d’abril 2009

El vendedor de libros (i de "converses de bar")

sort que encara comptem amb molts llibres per rellegir...



...i farem alguna troballa/retroballa més interessant per sant jordi...

Baixo a Barcelona...Passejo carrers prou coneguts que fa molts dies no trepitjava amb la calma d'anar mirant i sense pressa.
Entro en un bar per a prendre un tallat. A la taula del costat hi seuen un parell de joves de vint-i-pocs, força encotillats amb les corbates i els tratjos. Una mica massa engominats pel meu gust, i amb aquella compostura de "lo que mande la empresa"...
No cal ser massa intel·ligent...: són comercials.

- Pago yo...
- No, deja-deja...pago yo!

...

Treu cartera, el més jovenet diria jo...
I mentre la cambrera li agafa el bitllet de la mà, l'altre li diu:

- Mira...la gente, en primavera está enamorada... Y lo firma todo!!!

He pensat...collins els comercials ensinistrats i ensinistradors...
I m'ha sabut una mica de greu que aquests dos xixarel.los jovenets volguéssin convéncer-se de que és així...





20 d’abril 2009

16 d’abril 2009

Relats Conjunts: Guerrers de terracota


(Una altre proposta de Relats Conjunts)


Anaves a La Massana i fa un munt d’anys que el teu guerrer preferit et va fer un torn per a modelar el fang, tot aprofitant el motoret d’aquella rentadora que va fer tantes i tantes bugades a casa quan érem menudes.

El teu guerrer va convertir-se i estrenar-se en metal·lúrgic fonent planxes per construir un banc de treball i de creació per a tú; va pintar-les, acuradament, amb “mini” perquè no es rovelléssin, i després poder vestir-les.

Re-recordo, nítidament, ara, el tacte del fang que alguna vegada havia tastat tot envejant la traça que en tenies...la terra fangosa a les ungles i l’olor de part que traspüàven. Amb els dits feies enfilar, amb un no res, terres-recipients on poder beure i veure. I, més tard, fornejar-les.

Van arribar menuts guerrers i vas deixar el fang per poder treballar amb la terracota. Anar coent a foc lent l’amor i amb amor. Amb un art intuïtiu ben especial, ben teu.

I ara, ens els mirem, els esguardem directament als ulls i, de vegades, de reüll. I són alts, bonics, guerrers de la pau i dels somriures. I van i vénen. I t’estimen i ens estimem.

El dia que vas anar a l'exposició dels guerrers de Xian, vas saber reconéixer, a ulls clucs, els teus.

(per a la meva germana...guerrera protectora)

POESIES EN PIXELS (V de nou...)




14 d’abril 2009

09 d’abril 2009

Ja sé que no és una maga, però té màgia...



i m'ha demanat que us desitgi...


uns bons i merescuts dies de descans...













una abraçadeta!

07 d’abril 2009

Carrerons...


Res com passejar
carrerons amorosits
amb petons menuts.






Mari Trini...











Acabo d'escoltar que s'ha mort la Mari Trini...
Sempre em va semblar que l'acompanyava una tristesa profunda, i m'han vingut records en blanc i negre, en moltes bandes sonores dels anys 70...


Amores se van marchando
como las olas del mar
amores los tienen todos
pero quién los sabe cuidar

El amor es una barca
con dos remos en el mar
un remo aprientan mis manos
el otro lo mueve el azar

Quién no escribió un poema
huyendo de la soledad
quién a sus quince años
no dejó su cuerpo abrazar
y quién cuando la vida se apaga
y las manos tiemblan ya
quién no buscó ese recuerdo
de una barca naufragar

Amores se vuelven viejos
antes de empezar a amar
porque el amor es un niño
al que hay que enseñar a andar

El amor es como tierra
que hay que arar y sembrar
cuidala al caer la tarde
no la vengan a pisar

Quién no escribió un poema
huyendo de la soledad
quién a sus quince años
no dejó su cuerpo abrazar
y quién cuando la vida se apaga
y las manos tiemblan ya
quién no buscó ese recuerdo
de una barca naufragar

De núvols i vols


I vaig anar mirant
tota l’estona
si els núvols escampàven
i podia veure’t.



03 d’abril 2009

POESIES EN PIXELS (IV)




Li he demanat a la Cinzia que em deixés en préstec aquest poema. Gràcies!


QUAN

Quan el cel
es confon amb el mar,
quan la pluja
es confon amb les llàgrimes,
quan els núvols
es confonen amb els pensaments,
quan el silenci
es confon amb els llavis,
quan el desig
es confon amb el cos,
quan els sospirs
es confonen amb el vent,
quan el somni
es confon amb la realitat,
quan els ulls
es confones dins altres ulls:
ja és amor.






01 d’abril 2009

Passejant l'Alcacería



Com que fa dies que em ve al cap, us la deixo aquí...

Solució al Joc Literari número 100!


Aquest és el llibre que jo vaig proposar-vos d'endevinar...Val la pena llegir-lo...