01 d’abril 2009

Passejant l'Alcacería



Com que fa dies que em ve al cap, us la deixo aquí...

7 comentaris:

iruna ha dit...

a migdia, m'ha semblat al·lucinant

ara... torno a escoltar-la... i torno a al·lucinar, fanal blau

pura energia :)

Gatot ha dit...

jo... serà que em faig gran... o que no entenc la lletra.......:P

al matí la he trobat massa...

i ara, encara m'atabala...

suposo que cal viure les coses... mai m'havia agradat la música de "gaites", fins un dia que vaig ser al Ferrol -si, al del Caudillo- i, després de dinar magníficament, vaig prendre uns orujos blancs a una plaça porticada amb banda sonora de gaites... (vaig comprar-ne tres cassettes!)

pecats de joventut, que espero que no expliqueu...

petons i llepades encalmant...!

Carme ha dit...

He passat diverses vegades per aquí, però no he trobat el moment d'escoltar-la amb calma. A vegades estic a l'ordinador i puc llegir, però no puc escoltar, perquè a casa hi altres sons que es barrejarien. I aleshores és més difícil trobar el moment.

El començament potser si que és una mica fort, però la concço la melodia m'agrada. Ara si que l'escolto.

Una abraçada plena de música per a tots tres. I per als que puguin arribar més tard que jo, també.

Carme ha dit...

la cançó, la melodia... volia dir.

Montse ha dit...

Fantàsticaaaaaaaaaaa!!!

fanal blau ha dit...

iruna,

a mi m'agrada i com que feia molt que no l'escoltava, al re-escoltar-la se'm va quedar a dins!
Dóna ganes de ballar!
un petonet!

Gatot,

jo tampoc l'entenc...però potser també m'estic fent gran??? :)

Si que és veritat que música que, en principi, no ens crida el parar l'orella...quan l'escoltem en un context determinat canvia del tot..
Com que tinc bones amistats per les terres que dius (que et ben asseguro no són ni parents llunyans d'en "Caudillo"), et recomano que si hi tornes, tastis l'orujo tostado.
No pateixis...et guardarem el secret!
Bicos!

carme,

per d'altres moments, ja saps que les trobaràs aquí i d'aquí no es mouran...per tant, quan trobis les estonetes de calma sempre pots passar...
jo agafo l'abraçada que m'envies...gràcies!
una de tornada per a tú!

montse,

doncs si l'escoltessis en vivo i en directe com jo vaig tenir la sort...
encara la trobaries més fantàsticaaaaaaaaaaaaaaaaa!
una abraçadeta!

Anònim ha dit...

Muchas gracias por permitirnos descubrir el enlace. Tengo este disco desde hace años, nunca lo había visto y para mí ha sido una sorpresa muy grata que alguien más (a parte de mí) conozca a esta artista y esta canción que es fabulosa. Saludos. Victoria