16 d’abril 2009
Relats Conjunts: Guerrers de terracota
Anaves a La Massana i fa un munt d’anys que el teu guerrer preferit et va fer un torn per a modelar el fang, tot aprofitant el motoret d’aquella rentadora que va fer tantes i tantes bugades a casa quan érem menudes.
El teu guerrer va convertir-se i estrenar-se en metal·lúrgic fonent planxes per construir un banc de treball i de creació per a tú; va pintar-les, acuradament, amb “mini” perquè no es rovelléssin, i després poder vestir-les.
Re-recordo, nítidament, ara, el tacte del fang que alguna vegada havia tastat tot envejant la traça que en tenies...la terra fangosa a les ungles i l’olor de part que traspüàven. Amb els dits feies enfilar, amb un no res, terres-recipients on poder beure i veure. I, més tard, fornejar-les.
Van arribar menuts guerrers i vas deixar el fang per poder treballar amb la terracota. Anar coent a foc lent l’amor i amb amor. Amb un art intuïtiu ben especial, ben teu.
I ara, ens els mirem, els esguardem directament als ulls i, de vegades, de reüll. I són alts, bonics, guerrers de la pau i dels somriures. I van i vénen. I t’estimen i ens estimem.
El dia que vas anar a l'exposició dels guerrers de Xian, vas saber reconéixer, a ulls clucs, els teus.
(per a la meva germana...guerrera protectora)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Una història molt bonica i molt ben escrita! M'ha agradat.
Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)
M'ha agradat molt, aquesta història. :)
plas,plas,plas,plas! - aplaudiment-
Bon diumenge!!!
Bona història, m'ha agradat. Molt ben explicada!
M'ha agradat molt :)
molt tendre... seria tot un plaer tenir algú com tu a la familia perquè escrivís relats com aquests!
Molt bonic i especial aquest relat! M'ha agradat molt llegir-lo!
Molt dolç!, m'ha agradat llegir-te!
Publica un comentari a l'entrada