20 d’abril 2009

Versionant












9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Bon dia Fanal blau... escolto la cançó mentre et sento versionant... tendreses. M'agraden les teves fotos. I aquest passeig matiner m'ha vingut molt de gust.

Rita ha dit...

A mi també m'ha anat molt bé aquesta passejada... La música no la puc escoltar a la feina, tinc massa gent rondant per aquí... :-(
Una abraçada!

Una ha dit...

Me gustan,ya veo que somos muchos los que miramos al cielo.Abrazos

zel ha dit...

Precioses fotos, sempre millor l'original, però ja m'està bé...

Barbollaire ha dit...

m-e-r-a-v-e-l-l-o-s-e-s!
expliquen el que han d'explicar.
pots escoltar el silenci i sentir el pas del vent, el murmuri dels núvols...

fantàstiques (i per mi, especialment, la 2 i la 4)

una abraçada única
Una bosseta de petons dolços, nina
:¬)***

fanal blau ha dit...

Carme,

quin gust fa passejar...tendreses!

Rita,

doncs quan arribis a casa...escolta-la. És una cançó bonica!

Tere,

pues sí, a mi me proporciona bienestar mirarlo...
"i tocar cel" -com diem per aquí.

un abrazo!

zel,

sense dubte, els originals milloren amb escreix...

cuídeseme... que vull continuar llegint-te i compartint "batalles"

una abraçada!

fanal blau ha dit...

yeps! maestro...

no voldria perdre mai la fal.lera per aprendre...

un petonet! :)

kweilan ha dit...

Unes fotos precioses i amb la musica que va sonant...un plaer.

iruna ha dit...

tinc ganes de bufar este serrell de fulletes de pi... acariciar amb les mans los turons, tan suaus... tornar a vore els cirerers florits... i trobar-me davant d'estos ulls que tot ho miren amb tanta tendresa.

bona nit, bonica