07 d’abril 2009

Carrerons...


Res com passejar
carrerons amorosits
amb petons menuts.






14 comentaris:

zel ha dit...

Avui he passat pel carrer "agulla"...però no duia la càmera....

iruna ha dit...

me fas desmaiar.........

USD ha dit...

un lloc ideal per no passejar a soles

Jesús M. Tibau ha dit...

De ves en cuando la vida és una de les meves cançons preferides de Serrat

Gatot ha dit...

si alguna vegada la vida et besa la boca, el millor és tornar-li la besada...
petons i llepades d'estar en bones mans, fanal blau!

barbollaire ha dit...

ondia zel vols dir que en comptes d'una màquina no hauries de portar "fil"?? ;¬P

perdona fanal ja saps que sóc un gamberru...

Saps que la foto, les paraules i Michel Camilo i Tomatito, fan d'aquest post una experiència sensorial increïble? (com no podia ser una altre cosa venint de tu)

mmmmmhhhhh! petons menuts...

d'aquells que és fiquen per totes bandes i després no ets pots desfer d'ells?
d'aquells que et recorren, entremaliats, el coll? el muscle de l'orella?

d'aquells que sols et poden fer somriure?

O simplement per allò que cada un fa els petons com el que és? X¬DDDD

gamberru i poca-solta, ho sé, ho sé, ho sé...
Però sé que saps tot el que t'estimo.

Un petonet dolç, 30 Years Old, com un magnific malta
:¬)*

Ah! T'estimo!

Clara ha dit...

Gracias por tu visita y un placer pasar por aquí.
Un saludo,

Montse ha dit...

recoi, Barbollaire, ja m'has fet perdre l'oremus! (jo també sóc una gamberra, quan estic "bé")

jo només venia a dir-li a fanal blau que és un nom preciós per a un carrer i que les seves paraules encara són més precioses (però no em deixes, mal bitxo!)

:D

és curiós: la paraula de comprovació de paraules és "mande" (mande?)

Lliri blanc ha dit...

Boniques les cançons! i els teus pensaments breus!
A liguria hi ha un poble on es troba la "via dell'amore"amb mirador cap el mar. Romantic no?

Carme ha dit...

Uffff!

Entre les imatges, les paraules, els besos, la música, els desmais, els gamberros i gamberres ... això és un niu d'emocions.

M'encanta tot plegat... m'hi trobo bé... com a casa.

fanal blau ha dit...

zel,

espero la teva fotografía del carrer de l'agulla i m'atreveixo a proposar-te un "treball en equip"! :)
una abraçada!

iruna,

no se me desmaye usted! :)
un petonet!!!

USD,

sempre millor en bona companyia!
gràcies per passar!

Jesús,

doncs ja som dos...però molt em temo que passem dels dos mil.....:)

Gatot,

Diu el nano que "de vez en cuando la vida te besa en la boca y a colores se despliega como un atlas...nos pasea por las calles en volandas y nos sentimos en buenas manos..."
una abraçada!

barbollaire,

per la nostra amistat "sibarita" passaré per alt que te'n riguis de la meva poca alçada...:) Es lo que hay...
Ces't la vie!
Jo tambiénsusquiero!

Clara,

hasta pronto!
Un saludo de vuelta.

Montse...

oremus...
ara no recordo bé les declinacions

em sembla que era...
-us
-e
-um

-i
-a
-a????????????????

Mande?

una abraçadeta gambeeeeeeerra!

LLiri blanc,

me l'apunto en les meves ganes de viatjar!

Carme,

ja m'agrada...
t'he de dir que jo a casa teva també m'hi sento ben a gust!

Marta Rieradevallink ha dit...

Mai havia sentit un carrer amb aquest nom.

fanal blau ha dit...

Marta,

a l'albaycín de granada podràs trobar-lo!

horabaixa ha dit...

Hola Fanalblau,

He entrat atreta per el nom. M'agrada el blau, i aixó que la llum d'un fanal sigui blava, té un no sé qué.

He estat mirant i remirant, i m'he aturat aqui, on diu el nom del carrer.

Ja veus, una placa sencilla i que dongui tant de si.

En el mobil i tinc fotos amb noms de carrers que em criden la curiositat. Per aixó et faig aquí el meu comentari.

La canço del tango, el dia que me quieras feia anys que no l'escoltava. Ja saps, de vez en cuando la vida té aquestes coses....