07 d’abril 2009

De núvols i vols


I vaig anar mirant
tota l’estona
si els núvols escampàven
i podia veure’t.



8 comentaris:

Marta Rieradevallink ha dit...

La foto molt maca i la poesia encara millor.

novesflors ha dit...

Que bonic! Uns versos preciosos (la imatge, també).

Montse ha dit...

però van escampar?

fanal blau ha dit...

Marta,

gràcies:)

novesflors,

gràcies també per passar:)

Montse,

els núvols sempre escampen, un moment o altre, sempre acaben escampant.

Desitjan-te dies poc ennuvolats..una abraçada!

Lliri blanc ha dit...

Has imprimit en preciosa poesia una sensacio que vaig sentir un dia durant una surtida en avio'.Pensava al meu pare i esperava de veure'l al mig de tants nuvols. saluts.

Carme ha dit...

Mmmmm! que bonic!

Poesia, poesia, poesia...

fanal blau ha dit...

LLiri blanc...
potser ell si que t'esguardava encoixinat entre els núvols...
Sembla que ens hi podem llençar, oi?
una abraçada!

Carme...
sempre, sempre, sempre...

horabaixa ha dit...

Hola Fanal blau,

Preciosa la fotografia. Impressionants els núvols. Impactant l'escrit.