A la llum d'un fanalet: De núvols i vols

07 d’abril 2009

I vaig anar mirant
tota l’estona
si els núvols escampàven
i podia veure’t.

Marta ha dit...: La foto molt maca i la poesia encara millor.; 7 d’abril del 2009, a les 3:02
novesflors ha dit...: Que bonic! Uns versos preciosos (la imatge, també).; 7 d’abril del 2009, a les 11:28
Montse ha dit...: però van escampar?; 7 d’abril del 2009, a les 11:50
fanal blau ha dit...: Marta,

gràcies:)

novesflors,

gràcies també per passar:)

Montse,

els núvols sempre escampen, un moment o altre, sempre acaben escampant.

Desitjan-te dies poc ennuvolats..una abraçada!; 7 d’abril del 2009, a les 15:32
Lliri blanc ha dit...: Has imprimit en preciosa poesia una sensacio que vaig sentir un dia durant una surtida en avio'.Pensava al meu pare i esperava de veure'l al mig de tants nuvols. saluts.; 8 d’abril del 2009, a les 15:38
Carme Rosanas ha dit...: Mmmmm! que bonic!

Poesia, poesia, poesia...; 8 d’abril del 2009, a les 20:42
fanal blau ha dit...: LLiri blanc...
potser ell si que t'esguardava encoixinat entre els núvols...
Sembla que ens hi podem llençar, oi?
una abraçada!

Carme...
sempre, sempre, sempre...; 9 d’abril del 2009, a les 2:55
horabaixa ha dit...: Hola Fanal blau,

Preciosa la fotografia. Impressionants els núvols. Impactant l'escrit.; 21 d’abril del 2009, a les 22:58