03 d’abril 2009

POESIES EN PIXELS (IV)




Li he demanat a la Cinzia que em deixés en préstec aquest poema. Gràcies!


QUAN

Quan el cel
es confon amb el mar,
quan la pluja
es confon amb les llàgrimes,
quan els núvols
es confonen amb els pensaments,
quan el silenci
es confon amb els llavis,
quan el desig
es confon amb el cos,
quan els sospirs
es confonen amb el vent,
quan el somni
es confon amb la realitat,
quan els ulls
es confones dins altres ulls:
ja és amor.






16 comentaris:

Carme ha dit...

Precioses les fotos... però m'hi falten les teves paraules.

Potser sempre demano massa, qui sap...

barbollaire ha dit...

"Com un far silent,
ets un amb núvols i vent.

Emergent d'aigües calmes.
Respirant dolceses polièdriques.

Blaus propers,
ocres llunyans.

I el reflex, net,
com el tacte del bes."

fanal blau ha dit...

Carme,

saber demanar està molt i molt bé...

vinga, va...!

núvols temperats
a punt de ploure somnis
des d'un esguard

petonets dibuixats!


Barbollaire,

una abraçada calma...

Rita ha dit...

Unes fotografies precioses! :-)

Albanta ha dit...

Les fotos són precioses, i com tu dius, són poesia sense paraules, però coincideix amb Carme... les teves paraules són insubstituibles!!
Un petó guapa

kweilan ha dit...

Una passada de fotos. Molt boniques.

mai ha dit...

M'encanten els fars. He trobat les teves fotos i m'han agradat molt.

- assumpta - ha dit...

Unes fotografies meravelloses!
els fars, no sé perquè sempre em fan sentir solitud. Així que amb les teves paraules afegides desprès, la impressió és totalment reconfortant.
;)

fanal blau ha dit...

rita!!!

gràcies!

albanta...

de vegades les imatges són poesia en estat pur!
un petó per a tú!

kweilan,

gràcies! un feliç molt feliç diumenge!

mai,

tenen màgia i missatge!
Gràcies per passar!

assumpta...

solitud? no sé...potser si...
però també són finestretes obertes al món...
moltíssimes gràcies i una abraçada pel diumenge!

Montse ha dit...

Unes fotos precioses (a mi els fars em fan una estranya sensació de benestar, potser pel que representen, una guia per al viatger, perquè no es perdi al mig del mar...)

petonassos!

Cèlia ha dit...

He vist el llum que venia de l'alguer... quines magnífiques fotos!

fanal blau ha dit...

Montse,

sí que donen benestar i confiança...

petons amb llumetes!

cèlia,

la llum de l'alguer i les paraules de la cinzia hi han contribuït molt!
una abraçada!

Lliri blanc ha dit...

Moltes gràcies Fanal Blau! Petons

Carme ha dit...

Gràcies, gràcies, gràcies a tots, paraules de Barbollaire, paraules de Cinzia, paraules de Fanal blau... totes m'encanten! Potser si que cal demanar! Si em surt tan bé hi tornaré, eh?

Carme ha dit...

M'oblidava uns petonets d'agraiment.

fanal blau ha dit...

LLiri blanc,

...a tú! Petons camí de l'alguer!

Carme,

torna-hi quan vulguis...ja veus quin èxit has tingut!!!
Una abraçada molt tendra per a tú!