22 d’abril 2009

Abraçades de jardí boscà




PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.


De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.


Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

Joan Salvat Papasseit

9 comentaris:

Carme ha dit...

El lilà m'agrada molt, m'ho va encomanar la meva mare. El de casa també està florit ja. Té d'especial que me la recorda sempre.

Un jardí boscà molt bonic i Vivaldi que aixeca els ànims.

fanal blau ha dit...

A mi també m'agraden molt...I les roses, les margarides, les glicines, els clavells, els bojacs, les violetes, les carolines, i tantes més...
La meva mare em va encomanar el muguet (que és una flor menuda i preciosa) i el meu pare la passió per tot el que té color verd i esclata, brinca i rebrinca en la natura...

Però jo sóc una aprenent rústica amb un punt de salvatgia.

una abraçada de bona nit, carme!

Gatot ha dit...

a casa tinc un pati, fanal blau, que a vegades és un jardí, i a vegades és una selva...

m'ha agradat veure violetes... i m'agrada veure roses, i tulipes...

si em demanessin de triar... cosa que odio... diria que les gardènies tenen un encant per mi especial...

però és un regalet veure aquest jardí teu

bona nit, bonica...

fanal blau ha dit...

Bona nit, Gatot

fanal blau ha dit...

Sort que hi ha ulls de mirada clara que m'han fet adonar-me que no havia escrit de qui era el poema...

abraçades de camí!

barbollaire ha dit...

carinyo...!
m'agrada tant i al veure-la escrita he sentit, automàticament, la veu de Teresa Rebull cantant-la...

I realment no m'he fixat que no havies posat de qui era...

ei! potser és que no portava les ulleres i per això no tenia la mirada clara...


Un petonet dolç, dolç, dolç i rialler, nina
:¬)***

fanal blau ha dit...

barbollaire,

tú també tens una mirada ben clara i transparent!!!

una abraçadeta!

Trini ha dit...

Ets afortunada de viure en un entorn així, fanalet i de poder recordar la teva mare quan floreixen els lilars.

fanal blau ha dit...

Trini,
ho sóc, i no només per això; procuro no oblidar-me'n mai...