10 de novembre 2016

Estimada Montserrat






Estimada Montserrat,
Just estrenar el novembre, et vaig escriure, pensant en avui. No sé què haurà passat, o sí que ho sé; que la lletra va quedar malendreçada a l’escriptori i arrossegant altres arxius, devia anar a parar, dissortadament,  a la paperera de l’ordinador.
Però, no em fa mandra, tornar-hi. Com tampoc em fa mandra rellegir-te i retrobar-me de tant en tant amb les teves paraules que van lligades, estretament, a la meva vida.
Un dia deu de fa vint anys, estava a casa. En un pis petit de l’Eixample, relativament a prop de la casa que em va veure néixer, també al cor d’aquest barri. Temps després vaig fugir d'aquesta Barcelona nostra.
La ràdio anunciava la teva mort, i em vaig desmuntar, perquè la teva hora violeta, el temps de les cireres, el Ramona, adéu, l’agulla daurada, l’òpera quotidiana, i el cant de la joventut, acompanyaven des dels 80 la meva estança i el meu camí, i malauradament, a l’altra casa, també s’olorova la mort de ben aprop. Una mort que sabem que sempre arriba, però que de vegades té massa pressa i és un estilet clavat al bell mig de l’ànima.
Mira que n’han passat d’anys, dues dècades, però deixa’m que et digui que tot i tant temps,, sempre que entro en una llibreria i topo amb tu, o m’acosto als prestatges a buscar algun dels teus llibres, o parlem de tu amb qui també estima la literatura, segueixo sentint que continúes formant part del meu paisatge íntim i familiar.
I, deixa’m que et digui i confessi que t’estimo, i que no en té res de mentida.
 
Carta escrita el 10 de novembre de 2011
Avui en fa vint-i-cinc, et penso, et llegeixo i t'enyoro.



12 de setembre 2016

Una gernació a punt!


El batec continúa...

19 d’agost 2016

Aniversari



Mar per veure,
vaixell per navegar,
capvespres per descobrir,
singladures per viatjar,
cels per somniar,
aigua per l'ànima.
I si pot ser...
un vaivè serè que acompanyi la vida.

18 de juliol 2016

Un passeig en solitari



Un passeig en solitari
pot abastar els colors més preciosos
de la dolça companyia.

27 de juny 2016

No
entenc
res
no 
m'agrada.

30 de maig 2016

Corpus La Garriga: 200 anys.


En cada pètal
s'escolta música.
És l'harmonia.

11 de maig 2016

Per molts anys, Olga!


(petit poema-simfonia musical per a Olga Xirinacs)

21 de març 2016

Preneu les roses

Fotografía de Pilar Aymerich

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs
21 de març de 2016
Dia Mundial de la Poesia.

Olga, gràcies. Moltes gràcies. 

13 de febrer 2016

Els núvols d'avui


Els núvols d'avui,
cotoners,
s'han deixat esquitxar
pels grocs de la mimosa.
Pessigolleig
que vol escriure.

02 de gener 2016

Petites estones


Tu i jo si podem dir
que tenim un món de petites estones.
Belles,
compartides,  tristes també;
les brillants i les opaques,
doloroses o plaents.
Les desorientades,  les que apunten rumb segur,
incertes, certeres,
enamoradisses, desenamorades.
desencisades o poètiques.
Tu i jo podem dir
que tenim la nostra música,
rítmica, pausada, desafinada o harmònica,
però sempre amb una melodia que ens apropa.
Les nostres, nostres, nostres
petites estones.
Do compartit. Compartit do.