Quina sort que tens, Fanalet; davant de casa només hi veig altres cases i ni un sol arbust natural... Però el teu post també me'l fa sentir, el pessigolleig.
Les mimoses han esquitxat de groc els núvols, per agrair les quatre gotes que les han endolcit... Les de davant de casa ja fa dies que van fer una bona florida, ara ja fan una mica de peneta!
Carícies flonges totes dues, i perfumada la de la mimosa, flor solar al mig de l'hivern per alegria nostra. De núvols grocs n'hi ha a la sortida i a la posta del sol i a vegades brillen com l'or de les teves paraules.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
11 comentaris:
Núvols aromàtics i lluminosos.
Pessigolleig plaent de qui vol escriure...
Quina mimosa més preciosa... Les meves aquest any no han esclatat així... Abans de temps i una mica escarransides.
Pessigoleig inajornable.
...I EL VENT ELS EMPENY,MAR EN ALLA,CERCANT NOUS HORITZONS.
Conec molt bé aquest pessigolleig ;
Quina sort que tens, Fanalet; davant de casa només hi veig altres cases i ni un sol arbust natural... Però el teu post també me'l fa sentir, el pessigolleig.
Les mimoses han esquitxat de groc els núvols, per agrair les quatre gotes que les han endolcit...
Les de davant de casa ja fa dies que van fer una bona florida, ara ja fan una mica de peneta!
Un cel de mimoses, un arbre de núvols i, sempre, la poesia .
que boniques les mimoses amb el seu color de nuvol impossible
no hi ha núvols grocs oi?
Quin pessigolleig més simpàtic. I què tenen els colors de les flors que tan ens agraden...
Petons
Carícies flonges totes dues, i perfumada la de la mimosa, flor solar al mig de l'hivern per alegria nostra.
De núvols grocs n'hi ha a la sortida i a la posta del sol i a vegades brillen com l'or de les teves paraules.
Publica un comentari a l'entrada