02 de gener 2016

Petites estones


Tu i jo si podem dir
que tenim un món de petites estones.
Belles,
compartides,  tristes també;
les brillants i les opaques,
doloroses o plaents.
Les desorientades,  les que apunten rumb segur,
incertes, certeres,
enamoradisses, desenamorades.
desencisades o poètiques.
Tu i jo podem dir
que tenim la nostra música,
rítmica, pausada, desafinada o harmònica,
però sempre amb una melodia que ens apropa.
Les nostres, nostres, nostres
petites estones.
Do compartit. Compartit do.

16 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

;) boniques i estimadores estones...
Us sentia a prop.

zel ha dit...

I sinceres, aquestes estones...bon any!

Elfreelang ha dit...

si no fos per les petites, grans estones .....bonica manera compartint compartir ....bon any de nou que és nou i te tres dies només
abraçades

Oliva ha dit...

COMPARTIR?...HI HA RES MILLOR?...

Ada ha dit...

Les millors estones es fan petites perquè passen ràpidament... i si van acompanyades de vi, èxit assegurat!

joan gasull ha dit...

que no s'acabin les estones, ni petites ni grans, com més millor

xavier pujol ha dit...

Belles estones.
Rolling Estones.

jomateixa ha dit...

compartir estones amb els que estimes és el millor :D

novesflors ha dit...

Les petites estones són una mica com les col·leccions de moments, la sal de la vida (i el sucre també).

Glo.Bos.blog ha dit...

Quin plaer compartir petites estones!

Olga Xirinacs ha dit...

Estones que, com el suro del tap, fan veure que s'enfonsen però sempre tornen a la llum del sol amb un somriure i un lleu perfum de vi.

Maijo Ginovart ha dit...

Un gran poema. Bon any, estimada.

Cornèlia Abril ha dit...

Fanalet... la Cornèlia troba a faltar les teves paraules, no tardis tant a escriure'n més!

http://corneliaabril.blogspot.com.es

Ànima apassionada de Cornèlia Abril

M. Roser ha dit...

Les coses petites són més fàcils de compartir...I ens alegren la vida!

qui sap si... ha dit...

Em parles
de tot allò que tenim,
i ho fas
amb la inconsciència
subtil
dels infants
amb un mon
per descobrir.
Hi ho fas,
beneit sigui,
amb l'esclat
de mil petards seguits.
I mentre parles
i em recordes
tot allò mai finit,
em veig,
com el raser
de l'aigua
arribant lentament
al bassal infinit.
Recollint
de mil pluges esbargides
ja en el temps,
s'ha fet del nostre instant
un breu riu,
gota a gota.
Pinzellades
que un sol futur
anirà descolorint,
arribant només a,
un semblant blanc brut.
Sembla tot passat,
sembla tot oblit,
sembla tot foscor,
però en cada mot
hi resta la petita llum
de cada moment compartit,
de cada flaix viscut.

qui sap si... ha dit...

El regust d'un glop de vi.