Tu i jo si podem dir
que tenim un món de petites estones.
Belles,
compartides, tristes també;
les brillants i les opaques,
doloroses o plaents.
Les desorientades, les que apunten rumb segur,
incertes, certeres,
enamoradisses, desenamorades.
desencisades o poètiques.
Tu i jo podem dir
que tenim la nostra música,
rítmica, pausada, desafinada o harmònica,
però sempre amb una melodia que ens apropa.
Les nostres, nostres, nostres
petites estones.
Do compartit. Compartit do.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
16 comentaris:
;) boniques i estimadores estones...
Us sentia a prop.
I sinceres, aquestes estones...bon any!
si no fos per les petites, grans estones .....bonica manera compartint compartir ....bon any de nou que és nou i te tres dies només
abraçades
COMPARTIR?...HI HA RES MILLOR?...
Les millors estones es fan petites perquè passen ràpidament... i si van acompanyades de vi, èxit assegurat!
que no s'acabin les estones, ni petites ni grans, com més millor
Belles estones.
Rolling Estones.
compartir estones amb els que estimes és el millor :D
Les petites estones són una mica com les col·leccions de moments, la sal de la vida (i el sucre també).
Quin plaer compartir petites estones!
Estones que, com el suro del tap, fan veure que s'enfonsen però sempre tornen a la llum del sol amb un somriure i un lleu perfum de vi.
Un gran poema. Bon any, estimada.
Fanalet... la Cornèlia troba a faltar les teves paraules, no tardis tant a escriure'n més!
http://corneliaabril.blogspot.com.es
Ànima apassionada de Cornèlia Abril
Les coses petites són més fàcils de compartir...I ens alegren la vida!
Em parles
de tot allò que tenim,
i ho fas
amb la inconsciència
subtil
dels infants
amb un mon
per descobrir.
Hi ho fas,
beneit sigui,
amb l'esclat
de mil petards seguits.
I mentre parles
i em recordes
tot allò mai finit,
em veig,
com el raser
de l'aigua
arribant lentament
al bassal infinit.
Recollint
de mil pluges esbargides
ja en el temps,
s'ha fet del nostre instant
un breu riu,
gota a gota.
Pinzellades
que un sol futur
anirà descolorint,
arribant només a,
un semblant blanc brut.
Sembla tot passat,
sembla tot oblit,
sembla tot foscor,
però en cada mot
hi resta la petita llum
de cada moment compartit,
de cada flaix viscut.
El regust d'un glop de vi.
Publica un comentari a l'entrada