31 de juliol 2011

Piula la merla


Piula la merla
i al sol li reclama
la companyia.

28 de juliol 2011

La partida


No hi ha bàndols contraris.
Els peus, calçats,
amb xancles o cordons,
avancen bidireccionalment
en el nostre propòsit.

Mentre el brogit del carrer
no dóna treva,
emmudim.
El pensament,
xerra pels colzes.

La mirada fixa
es concentra, espectant.
Estem aquí i res no ens destorba.

Premis c@ts




Jo ja he proposat al c@ts!
Segur que me'n deixo, me n'oblido i que m'han passat per alt.
Tornaré a passejar-m'hi!
És un joc divertit i simpàtic
promogut i organitzat per blogaires convençuts i amb empenta!
Caram! quina feinada us espera!
T'hi apuntes?
Només queden dos dies per finalitzar la fase de propostes.

27 de juliol 2011

Vuit peus


Vuit peus
a peu dels cingles,
respiren rialles de descoberta.

:)

...

Peus animats
avancen entre cingles,
eco de rialles que perduraran.
de la Gemma

...

Vuit peus
han descobert rialles noves
i un mateix camí. 
diu la Maijo

...

A redós del monestir
quatre amigues del bloc
iniciaren l'ascensió
cap als cingles del Bertí.

Era divendres, matí,
el cel estava ben fosc,
més reien els quatre cors
amb notes de violí. 
canta la Imma

26 de juliol 2011

Paraigües


M'agrada la pluja, però els paraigües sempre em fan nosa.

Quan m'he llevat, fent un gir horari, a més de reconciliar-me amb el món em calia reconciliar-me amb mi mateixa i a primera hora pagava per un modest arranjament de la melena.
En sortir de la pelu (diuen que qui fa el que pot, no està obligat a més...) el cel ja donava avisos d'inestabilitat; del tal manera que, jo i la meva aversió al paraigües, han intentat trobar-se en un punt mig de sensatesa, preveient no llençar la despesa invertida en l'intent de pacificar i pacificar-me.

Un trajecte amb tren i un tallat compartit a la cafeteria del Mercat de Sant Gervasi, mentre ens retornavem llibres en préstec amb una amiga i ens acomiadavem per uns dies d'aquest estiu que és i no és, han contribuït a entomar amb alegria tots els propòsits de compromisos i encàrrecs que m'havia plantejat.
Els paraigües continuava penjat del meu braç, fent nosa, però, amb mi.
La xafogor increïble de la ciutat m'ha fet maleïr-lo en més d'una ocasió.

-Si l'has agafat, fanal, ara...como dijo Herodes... 

La resta del dia ha estat prou agradable, tot i comprovar que a aquestes alçades el cansament és acumulatiu per a molts i després de dinar els badalls posaven en jaque el que encara quedava per fer.
Fora mandres i a seguir!


Quan he agafat el tren de tornada, de gom a gom l'andana, m'he fet un lloc entre quatre seients ocupats per uns teenagers encantadors i enamorats, que venien d'un curs de socorrisme i es llegien en veu alta els mails (fil per randa) de totes les converses mantingudes amb amics i amigues i de tant en tant s'etzivaven un m'estàs escoltant o no?
M'encanten els adolescents, no se'm mal interpreti, m'encanta escoltar-los.  Fa molts anys que els escolto.
Maldestres com són amb el seu cos, un li ha dit a l'altre...estigues quiet que estàs molestant a la senyora...:(  Maldestres, estem d'acord, oi?  :)
Han estat informadors que a l'estació de destí plovia a bots i barrals, i tant bon punt els he escoltat, me n'he adonat que l'objecte de "para-pluges" es devia haver quedat al seient dels ferrocatas. Massa lluny per recuperar-lo. Algú, potser, en treurà profit.
Efectivament, però, la meva melena llisa i pentinada ha quedat feta un nyap de l'andana al cotxe, i del cotxe a casa, una caravana producte de la tromba d'aigua que queia sense pietat.

I una tristesa arribada de la ràdio amb la notícia de que quatre joves, ben joves, han perdut la vida a l'alçada d'Orís.
La vida té aquestes coses, i de vegades, ni els paraigües protegeixen de la pluja.

25 de juliol 2011

Em regales flors




Em regales flors
i esmorzem pèsols d'olor
amb pa torrat.

24 de juliol 2011

La sang freda

 
La sang freda
esventrant il·lusions,
no és humana.

(sense imatges)

pels nois i noies d'Utoya i les víctimes d'Oslo

22 de juliol 2011

21 de juliol 2011

Tornen els colors


Tornen els colors
a la porta de la llum.
S'estrena nou dia.

17 de juliol 2011

Cor i batec



Des del mateix punt
podem sentir l'ofec
o provar de trobar l'aire.
Dependrà de l'enfoc
de la mirada.
De l'esguard 
de l'ànima.
Cor
i batec.
Batec, batec.
Batec, segur.

(pensant en tu, en vosaltres, en nosaltres, i sé que m'entens)




Convit estiuenc de 2011


El riu, avui,
vol treure la ferralla
i no oblidar.

16 de juliol 2011

A cada cambra


A cada cambra
està l'amor esperant-nos.
Les portes obertes.

15 de juliol 2011

Només silenci


Només silenci
uns vols i batre d'ales
mentre les miro.

10 de juliol 2011

S'acaba

Potser perquè en tenia ganes i em feia il·lusió veure-la; potser perquè un dia vaig escoltar en Claudio Magris i em va enamorar; potser perquè ja ho havia intentat amb bona companyia i no vam poder veure-la; potser perquè a l'hora que vaig anar-hi, estava sola i tot l'espai era meu; potser perquè em va despertar neurones adormides; potser perquè Triestre va ser el bressol dels desprotegits; potser...

Però, sigui pel que sigui, amb potsers o no, l'exposició de la Trieste de Magris, acaba d'aquí a no res, i jo m'hauria perdut en el no lloc.




A mi em va agradar molt, però clar...potser...
Sincerament, us la recomano.

08 de juliol 2011

Salta


Salta,
que res no t'aturi.
Menja't el món.

06 de juliol 2011

A bocinets


A bocinets.
Abstret i concentrat,
mastegues vida.


05 de juliol 2011

Nit obaga


Sentir el batec de les plantes a la terra,
el crec-crec del fullam sec,
i de la fulla verda.
La humitat de la rosada,
i algun gotim d'aigua
albirant ser beguda pel sol que mandreja, encara.

Després d'una nit obaga,
les ombres de la llum s'encenen i conviden.
El carretó de la vida, amatent,
per alleugerir el pes de la càrrega.


(també a les itineràncies poètiques)

02 de juliol 2011

Mans manyagues

La fanal, amb els seus cinc dits, amant de les mans, us convida al mans manyagues...

01 de juliol 2011

Home de Vitruvi. Relats Conjunts.

HOME DE VITRUVI, Leonardo da Vinci 1492


En Leo li havia dit que tenia la solució pels seus quilos de més.
-Fes-me cas, Vinci, és una coaching esportiva de prestigi i podrà fer algun miracle....- va plantificar-li sorneguerament.

Només va quedar una referència emboirada d'alguna cosa semblant a vitubrio...
Se sentia encerclat en les seves desproporcions. I cada vegada més, s'anava tancant i tancant.

-Carrer Vitruvio, m'has dit? -va telefonar en Leo a hores intempestives.
-Vitrubi, tío, l'home de vitruvi, au...deixa'm clapar! -li va endinyar poc amigablement.

Va anar directament al google, va escriure l'adreça i va tenir clar on havia d'anar.
A tres carrers del Paseo de la Castellana, hi vivia l'amor de la seva vida. 





Una proposta de Relats Conjunts.

L'ú


Més enllà d'una nit,
s'albiren les primeres escletxes de llum,
que dibuixen amb traç acolorit
l'estrena del dia.
 
L'ú, com el primer, d'un llarg viatge.
 
han tornat les Itineràncies poètiques!