No hi ha bàndols contraris.
Els peus, calçats,
amb xancles o cordons,
avancen bidireccionalment
en el nostre propòsit.
Mentre el brogit del carrer
no dóna treva,
emmudim.
El pensament,
xerra pels colzes.
La mirada fixa
es concentra, espectant.
Estem aquí i res no ens destorba.
.jpg)
.JPG)
13 comentaris:
Un bon lloc per jugar, com qualsevol altre. Escac i mat!
I les peces es van movent en mil-i-una direccions pel taulell i les mirades les ressegueixen neguitoses, enjogassades, tot cercant aquella jugada mestra de la victòria.
"El pensament, xerra pels colzes"
Em sembla tan acertat! Tot lliga estupendament.
M'agrada el començament: no hi ha bàndols contraris...
No n'hi hauria d 'haver mai.
He llegit per ahí :) que avui és el teu dia. Felicitats, doncs. Que et siga un dia generós.
Jugar a escacs al mig del carrer....bona partida transformada en poesia i en art, fanalet!
Nena...quin cap que tinc! MOLTES FELICITATS!!!!!
Moltes felicitats a tu també, Marta! :) Un petó
sempre m'han semblat molt curioses aquestes partides enmig de pl. Catalunya.
Moooooltes felicitats!!!!!
Bonica!
Petons i felicitats!
un molt bon poema inspirat en la foto! Està molt bé! D'on és la foto? de Grècia? és allà on juguen molt als escacs?
Els peus no s'haurien de deixar de bellugar mai, sempre hauríem d'estar anant endavant, dirigint-nos cap allò que volem i somiem.
Jo diria que la fotografia és de Barcelona...ho és? O potser és que ja m'estic tornant boja i veig la ciutat per tot arreu. Cosa que també podria ser, ja se sap, quan estàs enamorat veus la cara de qui estimes a tota hora...:)
Quan hom està absort fent allò que li agrada en aquell moment , el món continua rodant però també resta quiet.
Records fanalet!
Publica un comentari a l'entrada