16 de juliol 2011

A cada cambra


A cada cambra
està l'amor esperant-nos.
Les portes obertes.

26 comentaris:

sargantana ha dit...

que sugerent..
es pot demanar mes??

bon cap de setmana, fanalet

rosana ha dit...

Quànta raó tens, de vegades ens costa travessar algunes portes, però si domen el pas, ahí pot estar l'amor no hem de tenir por a obrint-nos, que el millor està per venir. Bonica foto

Barcelona m'enamora ha dit...

Les portes són obertes i molts cops som nosaltres que no ens atrevim a entrar. Bona lliçó!

Bon cap de setmana fanal blau! ;)

Elfreelang ha dit...

Molt bons auguris i il·lusions en els teus versos! feliç cap de setmana mantenint les portes obertes!

J.Policarp ha dit...

Hehehe.
Si les portes de les cambres estan obertes és més fàcil veure l'amor que ens espera a dins, i un com travessat el llindar, sempre hi sóm a temps de tancar-la.

M. Antònia ha dit...

Els teus poemes són molt positius, pens de sensibilitat interior.
Et felicito

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Tenim ,molts amors, perquè hi ha moltes portes...M'agrada.
Petons,
M. Roser

joanfer ha dit...

M'agrada que estiguis tan positiva, fanal! Però allà on tu hi veus portes obertes, jo les veig tancades. I em sembla que trigaré un temps en voler obrir-les...
Bon post, com sempre! ;)

GEMMA ha dit...

A cada cambra hi ha un munt de coses que ens esperen!

Bon cap de setmana, Marta.

Joan Guasch ha dit...

la cosa es fa excitant, però, quan n'has de triar una. Quina? Per què?

Mònica ha dit...

Com costa perdre l'espai on ens sentim segurs per obrir nous passos i nous camins... l'amor ens espera de per tot, quanta raó!

ilargia ha dit...

Ara entenc el perquè de deixar les portes obertes..per deixar fluir l'amor :) la foto encara és més maca si l'has viscut a gust!
C'est fini, tot bé! aquesta tarda me'n vaig a veure Trieste de magris , me'n vas fer entrar ganes.
Gracies del gorka i fins aviat!
Mua

El porquet ha dit...

Compte però que amb tanta porta oberta no ens refredéssim!

fanal blau ha dit...

porquet,

una cosa són les portes obertes i altra, els corrents d'aire...;)
esperem que no!

fanal blau ha dit...

ilàrgia,

me n'alegro que el darrer exàmen "c'est fini" i hagi anat prou bé! Ets una dona intel·ligent (deixa'm fer conya amb allò de la genètica...:):):)

espero que l'expo de la Trieste de Magris t'hagi/us hagi agradat. Ja m'explicaràs.

Les portes sempre obertes, bonica. A
Un petó també pel Gorka.
Una abraçadeta predilecta...:)

fanal blau ha dit...

Mònica,

quants dies...
tens tota la raó...
passo a veure't!
un petó a l'avançada!

fanal blau ha dit...

Joan,
l'amor ja ho té això, que és excitant; desperta emocions, acompanya, provoca...
Intuïtivament sabem...

Un petó, poeta!

fanal blau ha dit...

Gemma,

dius..."a cada cambra hi ha un munt de coses que ens esperen". No sabria expressar-ho millor com ho has sabut expressar-ho tu.
Desitjo que el cap de setmana també t'hagi benacompanyat!
Un petó.

fanal blau ha dit...

joanfer,

no sempre és fàcil, ni sempre arriba el vent de cara..., ni...
però els anys m'han ensenyat a mirar de no tancar-les.
Veuràs com es tornen a obrir les teves.
Un petó, Joan.

fanal blau ha dit...

M. Roser, tu ets una dona sàvia.
Tenim molts amors, si.
Jo no penso renunciar-hi!

fanal blau ha dit...

Gràcies, M. Antònia!
Tot un plaer veure't per aquí!

fanal blau ha dit...

J. Policarp,
tens raó, sempre estem a temps...;)

fanal blau ha dit...

elfree...thanks! :)

fanal blau ha dit...

Barcelona m'enamora...
tu has obert una porta ben bonica a la ciutat...:)
Una abraçada, Pilar!

fanal blau ha dit...

rosana,

si no fem passes, quedem estàtics.
Ben bé així. :)
Un abraç!

fanal blau ha dit...

sargantana,

ahir vaig llegir-te i l'emoció no em va deixar escriure't res; tornaré a obrir la porta del teu post!
Un petó, preciosa!