26 de juliol 2011

Paraigües


M'agrada la pluja, però els paraigües sempre em fan nosa.

Quan m'he llevat, fent un gir horari, a més de reconciliar-me amb el món em calia reconciliar-me amb mi mateixa i a primera hora pagava per un modest arranjament de la melena.
En sortir de la pelu (diuen que qui fa el que pot, no està obligat a més...) el cel ja donava avisos d'inestabilitat; del tal manera que, jo i la meva aversió al paraigües, han intentat trobar-se en un punt mig de sensatesa, preveient no llençar la despesa invertida en l'intent de pacificar i pacificar-me.

Un trajecte amb tren i un tallat compartit a la cafeteria del Mercat de Sant Gervasi, mentre ens retornavem llibres en préstec amb una amiga i ens acomiadavem per uns dies d'aquest estiu que és i no és, han contribuït a entomar amb alegria tots els propòsits de compromisos i encàrrecs que m'havia plantejat.
Els paraigües continuava penjat del meu braç, fent nosa, però, amb mi.
La xafogor increïble de la ciutat m'ha fet maleïr-lo en més d'una ocasió.

-Si l'has agafat, fanal, ara...como dijo Herodes... 

La resta del dia ha estat prou agradable, tot i comprovar que a aquestes alçades el cansament és acumulatiu per a molts i després de dinar els badalls posaven en jaque el que encara quedava per fer.
Fora mandres i a seguir!


Quan he agafat el tren de tornada, de gom a gom l'andana, m'he fet un lloc entre quatre seients ocupats per uns teenagers encantadors i enamorats, que venien d'un curs de socorrisme i es llegien en veu alta els mails (fil per randa) de totes les converses mantingudes amb amics i amigues i de tant en tant s'etzivaven un m'estàs escoltant o no?
M'encanten els adolescents, no se'm mal interpreti, m'encanta escoltar-los.  Fa molts anys que els escolto.
Maldestres com són amb el seu cos, un li ha dit a l'altre...estigues quiet que estàs molestant a la senyora...:(  Maldestres, estem d'acord, oi?  :)
Han estat informadors que a l'estació de destí plovia a bots i barrals, i tant bon punt els he escoltat, me n'he adonat que l'objecte de "para-pluges" es devia haver quedat al seient dels ferrocatas. Massa lluny per recuperar-lo. Algú, potser, en treurà profit.
Efectivament, però, la meva melena llisa i pentinada ha quedat feta un nyap de l'andana al cotxe, i del cotxe a casa, una caravana producte de la tromba d'aigua que queia sense pietat.

I una tristesa arribada de la ràdio amb la notícia de que quatre joves, ben joves, han perdut la vida a l'alçada d'Orís.
La vida té aquestes coses, i de vegades, ni els paraigües protegeixen de la pluja.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Anava a fer broma amb tu al respecte dels paraigües, dient que tu ets del mes, que ni que el portis el fas servir... però aquest final m'impedeix fer servir un altre to en aquest comentari... quin mal cos rebre aquesta notícia, ni que sigui per la ràdio...

XeXu ha dit...

Maleït teclat! És nou i encara no m'hi entenc... volia dir que tu ets dels meus amb això del paraigües, no que ets 'del mes'... quin desastre.

novesflors ha dit...

Un estiu plujós i sense paraigües que suavitze les notícies dolentes.

Tu allisant-te la melena i jo fent-me un moldejat...

Carme ha dit...

Ostres! El dia que pintava bé s'ha acabat amb una mala notícia!

I has perdut el paraigües :/ i en canvi jo no m'he mullat :)

De tota manera deixa'm que et digui que m'ha agradat la teva crònica del dia.

I un comentari pel Xexu... je, je je, que m'he quedat pensant en això del mes... i pensava què deu voler dir? :) sort de l'aclariment.

No fanalet no ets del mes, en tot cas del mes que ve.

rits ha dit...

buf! quins notícia. i és ben cert que les converses dels adolescents fan somriure. per això ens afecta tan les males notícies que els pot acompanyar.

el dia ha estat molt dur de portar. just ara comença a estar-se bé!

Barbollaire ha dit...

ser maldestre no és un privilegi dels adolescents, com ser inconscient...

però, per sort, tots ho vam ser, alguns de vegades encara ho semblem, i dol molt quan t'assabentes que hi ha que no podrà recordar-ho amb un somriure...

petons sense pluja (encara) :¬)*

GEMMA ha dit...

No m'esperava ni desitjava aquest final trist...

Bon dia, fanalet.

El porquet ha dit...

Un punt final massa trist per un dia que, malgrat la pluja i la melena aixafada per la pluja, havia estat força profitós i positiu.

Ja diuen que la felicitat completa és impossible.