Paraigües

M'agrada la pluja, però els paraigües sempre em fan nosa.

Quan m'he llevat, fent un gir horari, a més de reconciliar-me amb el món em calia reconciliar-me amb mi mateixa i a primera hora pagava per un modest arranjament de la melena.
En sortir de la pelu (diuen que qui fa el que pot, no està obligat a més...) el cel ja donava avisos d'inestabilitat; del tal manera que, jo i la meva aversió al paraigües, han intentat trobar-se en un punt mig de sensatesa, preveient no llençar la despesa invertida en l'intent de pacificar i pacificar-me.

Un trajecte amb tren i un tallat compartit a la cafeteria del Mercat de Sant Gervasi, mentre ens retornavem llibres en préstec amb una amiga i ens acomiadavem per uns dies d'aquest estiu que és i no és, han contribuït a entomar amb alegria tots els propòsits de compromisos i encàrrecs que m'havia plantejat.
Els paraigües continuava penjat del meu braç, fent nosa, però, amb mi.
La xafogor increïble de la ciutat m'ha fet maleïr-lo en més d'una ocasió.

-Si l'has agafat, fanal, ara...como dijo Herodes... 

La resta del dia ha estat prou agradable, tot i comprovar que a aquestes alçades el cansament és acumulatiu per a molts i després de dinar els badalls posaven en jaque el que encara quedava per fer.
Fora mandres i a seguir!


Quan he agafat el tren de tornada, de gom a gom l'andana, m'he fet un lloc entre quatre seients ocupats per uns teenagers encantadors i enamorats, que venien d'un curs de socorrisme i es llegien en veu alta els mails (fil per randa) de totes les converses mantingudes amb amics i amigues i de tant en tant s'etzivaven un m'estàs escoltant o no?
M'encanten els adolescents, no se'm mal interpreti, m'encanta escoltar-los.  Fa molts anys que els escolto.
Maldestres com són amb el seu cos, un li ha dit a l'altre...estigues quiet que estàs molestant a la senyora...:(  Maldestres, estem d'acord, oi?  :)
Han estat informadors que a l'estació de destí plovia a bots i barrals, i tant bon punt els he escoltat, me n'he adonat que l'objecte de "para-pluges" es devia haver quedat al seient dels ferrocatas. Massa lluny per recuperar-lo. Algú, potser, en treurà profit.
Efectivament, però, la meva melena llisa i pentinada ha quedat feta un nyap de l'andana al cotxe, i del cotxe a casa, una caravana producte de la tromba d'aigua que queia sense pietat.

I una tristesa arribada de la ràdio amb la notícia de que quatre joves, ben joves, han perdut la vida a l'alçada d'Orís.
La vida té aquestes coses, i de vegades, ni els paraigües protegeixen de la pluja.