Quànta raó tens, de vegades ens costa travessar algunes portes, però si domen el pas, ahí pot estar l'amor no hem de tenir por a obrint-nos, que el millor està per venir. Bonica foto
Hehehe. Si les portes de les cambres estan obertes és més fàcil veure l'amor que ens espera a dins, i un com travessat el llindar, sempre hi sóm a temps de tancar-la.
M'agrada que estiguis tan positiva, fanal! Però allà on tu hi veus portes obertes, jo les veig tancades. I em sembla que trigaré un temps en voler obrir-les... Bon post, com sempre! ;)
Ara entenc el perquè de deixar les portes obertes..per deixar fluir l'amor :) la foto encara és més maca si l'has viscut a gust! C'est fini, tot bé! aquesta tarda me'n vaig a veure Trieste de magris , me'n vas fer entrar ganes. Gracies del gorka i fins aviat! Mua
dius..."a cada cambra hi ha un munt de coses que ens esperen". No sabria expressar-ho millor com ho has sabut expressar-ho tu. Desitjo que el cap de setmana també t'hagi benacompanyat! Un petó.
no sempre és fàcil, ni sempre arriba el vent de cara..., ni... però els anys m'han ensenyat a mirar de no tancar-les. Veuràs com es tornen a obrir les teves. Un petó, Joan.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
26 comentaris:
que sugerent..
es pot demanar mes??
bon cap de setmana, fanalet
Quànta raó tens, de vegades ens costa travessar algunes portes, però si domen el pas, ahí pot estar l'amor no hem de tenir por a obrint-nos, que el millor està per venir. Bonica foto
Les portes són obertes i molts cops som nosaltres que no ens atrevim a entrar. Bona lliçó!
Bon cap de setmana fanal blau! ;)
Molt bons auguris i il·lusions en els teus versos! feliç cap de setmana mantenint les portes obertes!
Hehehe.
Si les portes de les cambres estan obertes és més fàcil veure l'amor que ens espera a dins, i un com travessat el llindar, sempre hi sóm a temps de tancar-la.
Els teus poemes són molt positius, pens de sensibilitat interior.
Et felicito
Tenim ,molts amors, perquè hi ha moltes portes...M'agrada.
Petons,
M. Roser
M'agrada que estiguis tan positiva, fanal! Però allà on tu hi veus portes obertes, jo les veig tancades. I em sembla que trigaré un temps en voler obrir-les...
Bon post, com sempre! ;)
A cada cambra hi ha un munt de coses que ens esperen!
Bon cap de setmana, Marta.
la cosa es fa excitant, però, quan n'has de triar una. Quina? Per què?
Com costa perdre l'espai on ens sentim segurs per obrir nous passos i nous camins... l'amor ens espera de per tot, quanta raó!
Ara entenc el perquè de deixar les portes obertes..per deixar fluir l'amor :) la foto encara és més maca si l'has viscut a gust!
C'est fini, tot bé! aquesta tarda me'n vaig a veure Trieste de magris , me'n vas fer entrar ganes.
Gracies del gorka i fins aviat!
Mua
Compte però que amb tanta porta oberta no ens refredéssim!
porquet,
una cosa són les portes obertes i altra, els corrents d'aire...;)
esperem que no!
ilàrgia,
me n'alegro que el darrer exàmen "c'est fini" i hagi anat prou bé! Ets una dona intel·ligent (deixa'm fer conya amb allò de la genètica...:):):)
espero que l'expo de la Trieste de Magris t'hagi/us hagi agradat. Ja m'explicaràs.
Les portes sempre obertes, bonica. A
Un petó també pel Gorka.
Una abraçadeta predilecta...:)
Mònica,
quants dies...
tens tota la raó...
passo a veure't!
un petó a l'avançada!
Joan,
l'amor ja ho té això, que és excitant; desperta emocions, acompanya, provoca...
Intuïtivament sabem...
Un petó, poeta!
Gemma,
dius..."a cada cambra hi ha un munt de coses que ens esperen". No sabria expressar-ho millor com ho has sabut expressar-ho tu.
Desitjo que el cap de setmana també t'hagi benacompanyat!
Un petó.
joanfer,
no sempre és fàcil, ni sempre arriba el vent de cara..., ni...
però els anys m'han ensenyat a mirar de no tancar-les.
Veuràs com es tornen a obrir les teves.
Un petó, Joan.
M. Roser, tu ets una dona sàvia.
Tenim molts amors, si.
Jo no penso renunciar-hi!
Gràcies, M. Antònia!
Tot un plaer veure't per aquí!
J. Policarp,
tens raó, sempre estem a temps...;)
elfree...thanks! :)
Barcelona m'enamora...
tu has obert una porta ben bonica a la ciutat...:)
Una abraçada, Pilar!
rosana,
si no fem passes, quedem estàtics.
Ben bé així. :)
Un abraç!
sargantana,
ahir vaig llegir-te i l'emoció no em va deixar escriure't res; tornaré a obrir la porta del teu post!
Un petó, preciosa!
Publica un comentari a l'entrada