Relats Conjunts: Guerrers de terracota

(Una altre proposta de Relats Conjunts)

Anaves a La Massana i fa un munt d’anys que el teu guerrer preferit et va fer un torn per a modelar el fang, tot aprofitant el motoret d’aquella rentadora que va fer tantes i tantes bugades a casa quan érem menudes.

El teu guerrer va convertir-se i estrenar-se en metal·lúrgic fonent planxes per construir un banc de treball i de creació per a tú; va pintar-les, acuradament, amb “mini” perquè no es rovelléssin, i després poder vestir-les.

Re-recordo, nítidament, ara, el tacte del fang que alguna vegada havia tastat tot envejant la traça que en tenies...la terra fangosa a les ungles i l’olor de part que traspüàven. Amb els dits feies enfilar, amb un no res, terres-recipients on poder beure i veure. I, més tard, fornejar-les.

Van arribar menuts guerrers i vas deixar el fang per poder treballar amb la terracota. Anar coent a foc lent l’amor i amb amor. Amb un art intuïtiu ben especial, ben teu.

I ara, ens els mirem, els esguardem directament als ulls i, de vegades, de reüll. I són alts, bonics, guerrers de la pau i dels somriures. I van i vénen. I t’estimen i ens estimem.

El dia que vas anar a l'exposició dels guerrers de Xian, vas saber reconéixer, a ulls clucs, els teus.

(per a la meva germana...guerrera protectora)