onze de maig

Llambordes del carrer Hospital,

calçant les primeres espardenyes

en la bonança,

i ensumant la flaire captivadora

de l'espígol, la camamilla, el romaní 

                                        i la farigola,

entre bocins de bresques i pastissos.

Jo vestia una camisa del pare

que havia reconvertit, pels sécs del coll i la suor,

en un coll mao, 

i em delia per uns texans esfilagarsats dels baixos

que la mare no aprovava,

quan jo provava ser en contra de.

Duia penjat del braç un sarró

-atrotinat, aleshores, molt més bonic-

plenet de somnis amb la flaire captivadora

de l'espígol, la camamilla, el romaní 

                                        i la farigola,

entre bocins de bresques i pastissos.

Em ve a les mans,

com per art de màgia, sense misteris,

la fotografia en blanc i negre, avui esgrogueïda,

que encara preserva la força remeïera
de les aromes.