30 d’abril 2012

S'enyoren



S'enyoren els matins
de tornar a despullar-nos
quan ja ens havíem vestit.
L'aroma del cafè enfilant l'escala
i l'olor del sabó, del desig,
empaitant les busques del rellotge.
S'enyoren els glops de les mans
bevent-se la pell i les carícies.
El soroll del motor,
i amb ulls glaucs,
els gessamins que apareixien
-màgicament-
damunt la taula.



22 comentaris:

Roser TR ha dit...

També enyoro el temps aturat. Salut i bon dia. T'aniré seguint.

cantireta ha dit...

Sospir... preciós.

Carme Rosanas ha dit...

Un altre sospir... fanaleta!

Bon dia, amb el teu enyor encomanadís que em somriu per dins.

jpmerch ha dit...

I tant!, que s'enyoren.;)

Papallona blava. ha dit...

Hi ha dies que s’ enyoren moltes coses a primera hora del matí. Però, precisament, això fa que llevem l’ànima i recordem el camí que hi ha per resseguir.
Abraçades amb aroma del teu gessamí.

Jordi Dorca ha dit...

Enyorem la nansa. També.

Sergi ha dit...

Genial! Sobretot aquest principi. Segur que s'enyora, i tant, haver-ho tastat i perdre-ho costa. Fins i tot aquestes coses passen de llarg, però caram, quantes endorfines quan les tenim.

novesflors ha dit...

Ja veus, de l'enyor, també en podem fer un poema.

Elfreelang ha dit...

ostres ostres !!!!!! em trec el barret...poesia ets tu! poesia de l'enyor bellíssima! bon dilluns i una abraçada !!!!

M. Roser ha dit...

L'enyorament penso que és innat al ésser humà i de vegades, el que trobem a faltar són les coses més petites i quotidianes...
Potser jo enyoraria l'olor d'aquests gessamins!
Petons.

Joana ha dit...

I enyorem passar-nos la llengua pels llavis, amb gust a cafè i petons :)
És el que tenen els dilluns de pont :)

Glo.Bos.blog ha dit...

Aquestes coses que expliques, tan poèticament belles, jo també les enyoro.
(més sospirs...)

hypatia ha dit...

preciós.... fa tremolar
;***

kweilan ha dit...

Uns versos que emocionen i amb una qualitat literària poc comú. Felicitats!

Laura T. Marcel ha dit...

Precioses les teves paraules, fan sentir el que dius... Felicitas, no per l'enyor sinó pel poema.

Olga Xirinacs ha dit...

Suspès el vapor del cafè com suspesos els batecs del cor que voldrien deturar el moment com Josuè el sol... i tot és un miracle.

GEMMA ha dit...

L'enyor de fet és bo, perquè rememores moments que has viscut. Doncs, penso ara, que és millor (en un cas així) un enyor o un somni?

Potser em diràs que les dues coses, potser només.

Petonàs!

El porquet ha dit...

Normal sentir enyorança d'aquests bells records, d'aquestes precioses paraules i d'una imatge que m'ha enamorat!

Anònim ha dit...

I senyoren les senyores que t'acompanyen en aquests moments càlids...

Jordicine ha dit...

S'enyoren, doncs, coses boniques. Un petó.

Pere ha dit...

S'enyoren versos com aquests, se'n fan pocs ... són escassos.

Bona nit Fanal blau.

montse ha dit...

Aquest versos d'enyor ens fan tremolar d'emoció.