A la llum d'un fanalet: Afonar en un blau-boscà

06 d’abril 2012

Afonar en un blau-boscà

Afonar en un blau-boscà.

El cel amatent,

sota la pluja,

fent l'ullet a l'aigua.

Vestir pell i colors

al rierol de la vida.

Xopar-se.
Com quan el cos
riu i riu.

8 comentaris:

Thera ha dit...: Que bonic! El bosc, el riu de la vida...; 6 d’abril del 2012, a les 23:30
Quadern de mots ha dit...: Bonic poema i esplèndida foto. M’ha agradat trobar-hi el verb xopar.; 6 d’abril del 2012, a les 23:36
Elfreelang ha dit...: afonem-nos en el riu de la vida i riem riem mentre puguem tot admirant els teus mots i la fotografia... esplèndida poesia visual!; 7 d’abril del 2012, a les 13:24
M. Roser ha dit...: Que bonic això de pintar les pedres amb dibuixos aprofitant-ne la textura
, la pluja farà que el peix,somniï amb mars caiguts del cel...; 7 d’abril del 2012, a les 19:33
Glo.Bos.blog ha dit...: Preciós poema!; 7 d’abril del 2012, a les 23:54
rits ha dit...: què xules les pedres pintades. El blau boscà, inèdit!; 8 d’abril del 2012, a les 11:26
Carme Rosanas ha dit...: Coneixes uns boscos d'una blau molt especial...

A mi també m'agrada "xopar-se" i encara més el cos que riu i riu.; 8 d’abril del 2012, a les 23:35
El porquet ha dit...: Quins entorns més originals que coneixes! Peixos de secà i vides plenes de rierols!; 10 d’abril del 2012, a les 16:08

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)