06 d’abril 2012

Afonar en un blau-boscà



Afonar en un blau-boscà.
El cel amatent,
sota la pluja,
fent l'ullet a l'aigua.
Vestir pell i colors
al rierol de la vida.
Xopar-se. 
Com quan el cos
riu i riu. 



8 comentaris:

Thera ha dit...

Que bonic! El bosc, el riu de la vida...

Quadern de mots ha dit...

Bonic poema i esplèndida foto. M’ha agradat trobar-hi el verb xopar.

Elfreelang ha dit...

afonem-nos en el riu de la vida i riem riem mentre puguem tot admirant els teus mots i la fotografia... esplèndida poesia visual!

M. Roser ha dit...

Que bonic això de pintar les pedres amb dibuixos aprofitant-ne la textura
, la pluja farà que el peix,somniï amb mars caiguts del cel...

Glo.bos.blog ha dit...

Preciós poema!

rits ha dit...

què xules les pedres pintades. El blau boscà, inèdit!

Carme ha dit...

Coneixes uns boscos d'una blau molt especial...

A mi també m'agrada "xopar-se" i encara més el cos que riu i riu.

El porquet ha dit...

Quins entorns més originals que coneixes! Peixos de secà i vides plenes de rierols!