Condensada

Condensada
l'aigua dels ulls de l'ànima
no raja
i hom sent un tap
a la boca de l'estòmac.
Nuada, que no nua,
la gola s'estremeix
en un roig intens,
com si hagués d'esclatar.
I no ho fa. No ho fa.
Sinó que es queda fent bombolletes
de neguit per dins,
d'ara surto, ara no,
amb un poti poti d'ofec
i un deler d'evaporar-se
per a trescar per una atmosfera tranquil·la,
que no existeix,
que solament és un miratge, ara,
en aquest precís instant.
Fins que hores després
-després del sanglot-
prova de desfer l'embús,
i plora aigua salada.