24 d’agost 2011

Aterres


Aterres, descanses,
reviscoles, i ben prest,
tornes a volar.

20 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Està esperant que refresqui pobrissó!

El porquet ha dit...

I si pot ser amb alguna engruna de menjar encara millor!

rits ha dit...

pren alè!

XeXu ha dit...

És que en aquest bar trigaven molt a servir-li la cervesa que havia demanat, va marxar ofès!

Quadern de mots ha dit...

jo diria que està mirant la taula del davant i quan s'aixequi el personal anirà a picotejar.

maijo ha dit...

Està molt quiet, vols dir que no està dissecat?
Tu sempre amb l'0bjectiu ben despert i les paraules a punt! Una abraçada.

Joana ha dit...

La llibertat del vol de vegades ha de tocar al terra.

Molt ben aconseguit!!!

M'encanta i la foto també!!!

Jpmerch ha dit...

Compte, que hi ha un gat rondant.

Helena Bonals ha dit...

Eixuga't i tornem-hi! Hi ha l'escaiença simbòlica que l'ocell hagi anat a parar en una terrassa.

Joana ha dit...

Qui pogués volar! qui poguéssss

fanal blau ha dit...

Elfreelang...sembla que ha refrescat una mica, oi? :)
Ja tocava!

fanal blau ha dit...

És curiós, porquet, no sé si seran les engrunes o el reflex brillant que els atrau!
Clar que si hi ha alguna molleta de pa la pres¡encia està garantida.
:)

fanal blau ha dit...

rits,
respira i a seguir!
són uns culs inquiets! no paren! :)

fanal blau ha dit...

XeXu,
la cerveseta no sé si els agrada molt (a mi si) però d'engrunetes no en quedava ni una! La terrassa estava tancada i es devia cansar d'esperar!
Un petó!

fanal blau ha dit...

Quadern de mots,
jo diria que es va cansar d'esperar perquè no hi havia possibilitats...;)

fanal blau ha dit...

maijo!!!

dissecat? no!!! només de pensar-ho m'agafa mal rotllo!!!

no sé quina "amistat" poc agraciada de mons pares, un dia els van regalar un esquirol dissecat; diria que és la única cosa que vaig llençar amb absolut convenciment el dia que van faltar!

Tinc poca paciència; un munt de vegades m'he posat a fotografiar-los; aquests encara són prou fàcils perquè els pots trobar a totes les terrassetes amatents a qualsevol engruna, però a casa, quan intento fotografiar-ne algun...entre que agafo la màquina, enfoco, m'hi poso...no hi ha manera!!!
Una matinada hauré de muntar el trípode per unes merles que cada dia venen de passeig...

fanal blau ha dit...

I tant que si, Joana, s'ha de volar i saber aterrar! ;)

fanal blau ha dit...

Jpmerch,

t'explico una cosa?
fa uns anys, un pitroig va aniuar en una tina de casa; vaig tenir una cura especial perquè em feia una il·lusió tremenda poder veure el naixement dels ocellets. Però tenia una gossa, fantàstica també, i en un no res de descuit, no sé com s'ho va fer per arribar a l'alçada del niu, em va venir a ensenyar-me com es delectava amb la llenga enfilant-se pel seu morret de lo bons que estaven els ouets de pitroig...
Li vaig dir que no ho tornés a fer mai més, però ella continuava llepant-se els morros, ben tipeta...

fanal blau ha dit...

Helena,
quina manera més fantàstica de llegir, la teva!

fanal blau ha dit...

Joana, de volar...no em diguis que no volem algunes vegades!!! ;)