17 de gener 2012

Relats conjunts: Chop Suey

Chop Suey, Edward Hopper, 1929 

Vam anar de l'estació a la cafeteria, esperitades, com si ens empentés la pressa del temps, o haguessin de replegar els carrers en qualsevol moment.
Per bé que ja allí, amb la finestra de llum i arran de riu, poder desembolicar la poesia, ens va proporcionar la calma.
Mentre l'aroma del cafè ens acompanyava, ja estàvem a recer de qualsevol dubte i a mercè de poder caminar llambordes i  rialles la resta del dia.

Celebrant l'aniversari i la proposta número 50 de Relats Conjunts.

25 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Fins aquí m'arriba l'aroma del cafè. Bon relat!!!

El porquet ha dit...

Una proposta càlida i acollidora. Molt de l'estil Fanalet!

Alyebard ha dit...

Mmm, quina olor a cafè.

Carme ha dit...

Genial, fanalet... ens arriba, no només l'olor del cafè sinó també la poesia i les rialles.

Assumpta ha dit...

I a mi que em fa pensar en alguna trobada real (dic jo, eh? coses meves hehe)

Una història que dóna gust de llegir, amb les paraules més adequades per desprendre un deliciós aroma de magnífica complicitat! :-)

mar ha dit...

M'apunto a una trobada d'aquestes...
entre el cafè i la poesia, hi cap tanta amistat!

M'agrada!

XeXu ha dit...

Una pausa necessària, un moment de relax, i a seguir voltant!

Joana Navarro ha dit...

M'agrada molt això de recollir els carrers i desembolicar la poesia entre café i café!!!

lolita lagarto ha dit...

és que la pressa del temps empenta que dóna gust..:)
això de recollir els carrers m'agrada moltíssim, m'ha recordat un conte d'en Carner, quan el protagonista volia sortir de casa, se n'adonà... que no hi havia carrer.. (seria cosa de les retallades?:))
un relat per caminar llambordes per sempre més! (m'agrada molt)

joana ha dit...

M'encanta la teva història! cafè, poesia, converses... i bona companyia.

Un munt de somriures per a tu!

Barbollaire ha dit...

sols falta l'afegitó: "basat en fets reals"...

genial, carinyo!!

petonet :¬)**

Marta ha dit...

Trobada de dues dones poètica, molt xulo!

montse ha dit...

Un relat carregat de llum de poesia.

novesflors ha dit...

Un relat molt poètic. Hi ha un parell de frases que m'ha encantat com això de replegar els carrers o de desembolicar la poesia.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

El relat i el dibuix, semblen fets l'un per l'altre...
Petons,
M. Roser

kweilan ha dit...

Paraules precioses com sempre i que s'adiuen perfectament al text.

Rafel ha dit...

Igual que hi ha el cafè de l'Òpera també és acollidor aquest cafè de la poesia.

garbi24 ha dit...

Acabo de fer el café, però potser me'n faré un altre.....bona aportació

rits ha dit...

els bons moments! un bon café i sobretot, la bona companyia!

Glo.bos.blog ha dit...

Mmmm, el cafè és més saborós en bona companya. I amb poesia una delícia!

Pilar ha dit...

La calma i la llum, són la millor companyia pels encontres. Un relat molt poètic i suau.

Yáiza ha dit...

De vegades va bé, aturar els rellotges, i prendre's uns minuts de calma i distensió. Ens els has transmès!

jordicine ha dit...

Amb rialles i un cafetó davant tot és possible, oi? Un petó, FANAL BLAU.

Elfreelang ha dit...

Si us plau que em facin un lloc a la taula! molt bo!

Montse ha dit...

sento l'olor del cafè, veig el poema i em queda a la memòria la remor de les rialles (potser amb una camera penjada a l'espatlla?) Preciós!

(quart intent de deixar comentari, blogger me la té votada!)