un peu sense sabata i dues sabates sense peu un girasol que gira sol... passes que no passen unes fotografies que escampen alegries! pre- ci - o - ses!!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
28 comentaris:
Suposo que després d'aquests dies de caminar els teus peus deuen estar com els de la primera foto, no?
Magnífiques fotos, fanalet...
Espero que en Xexu s'equivoqui i que tinguis els peus en perfecte estat de salut :)
T'he trobat a faltar un munt. M'alegro que tornis a ser aquí, segur que amb un carregament de fotos.
Una abraçada, preciosa!
Ja has tornat? quantes passes oi? boniques fotos....ben tornada doncs si has tornat....després de tantes passes ...abraçada!
Quanta bellesa han contemplat els teus ulls i quants de camins han descobert els teus peus. Grans passes, sí senyora!
Mònica
bentornada!!!!
quines fotos tan maques. espero que puguis descansar del camí
precioses fotos!
bon camí segur!
salut!
Mirant aquestes fotos i escoltant la cançó, m'has fet venir ganes de caminar.
Salut!
Benvinguda de nou, unes fotos precioses, la del gira-sol m'ha encantat!!!!!
Petons dillunaires :)
un peu sense sabata i dues sabates sense peu
un girasol que gira sol...
passes que no passen
unes fotografies que escampen alegries!
pre- ci - o - ses!!
M'encanten!!! Sobretot les dels cels que són la meva debilitat. :-)
Petons!
:)
Veritat que és una experiència única?
Bentornada fanal...Segur que has après molt de tot i potser de tu mateixa. Jo encara l'he de fer :)
Benvinguda!!! I unes fotos boníssimes.
Xexu,
els meus peus, estan fantàsticament bé, les meves cames avui ja puc dir que estan recuperades...
Carme,
tenies raó; els peus estan en perfecte estat de salut, afortunadament. Però m'ha quedat clar que necessito més entrenament! :)
Unes quàntes passes, Elvira. D'haver-les comptat, hauria arribat lluny!
Una abraçada!
Tens raó, Mònica. Els peus han mirat i els ulls, també. I veritablement he vist bellesa...
un petó!
rits,
si t'he de ser sincera, em posaria a caminar de nou!
bon viatge!
I tant que sí, ricderiure!
amb rialles, també!
Anima't-hi, Montse!
Té un no sé què...
Cris,
els gira-sols feien companyonia a les passes!
petó, bonica!
Gràcies, lolita!
calçar-se quan s'estrenava el dia...era emocionant! descalçar-se, era un plaer!
:)
Rita,
tenim, si més no, una cosa en comú. A mi em "pirren"!
un petó!
Única, curiosa i sorprenent, Arare.
:)
Joana,
i tant que sí! de tot el que he pogut, he vist, de mi...també!
És tota una experiència, i com a experiència, sempre n'aprenem.
Gràcies, Kweilan!
Un viatge diferent...
:)
Precioses fotos! Sembla que has aconseguit l'objectiu!
Caminante no hay camino, se hace camino al andar! :D
Unes fotos meravelloses, fanalet.
Publica un comentari a l'entrada