20 de setembre 2010

Marxar

Marxaràs cap a d'altres indrets,
i la tardor es deixarà caure
com si fos una marquesa.

6 comentaris:

rits ha dit...

oooh..... les coses dolentes d la tardor... xò tb en porta moltes de ben boniques

Carme ha dit...

La tardor es deixarà caure
com si fos una marquesa,
amb pas pausat de colors,
amb estores cruixents pels camins
i vols de fulles seques,
papallones del fred.

kweilan ha dit...

Avui semblava que la tardor ja fos aquí.

Elvira FR ha dit...

La tardor s'apropa...i en lloc d'una marquessa una marquesa que rellisqui per la fulla verda del temps i caigui súbdita i retuda als peus del poble!

fanal blau ha dit...

No, no! ja està camviat! No volia donar-li a la tardor cap títol nobiliari, i a la marquesa se m'hi ha colat una essa...
Gràcies per fer-me'n adonar!
Gràcies, rits, carme, kweilan, elvira!

Avui si que ha fet un dia ben bé de plujosa tardor.
Aquesta marquesa ara està ufanosa perquè la vaig transplantar fa tres setmanes i ha revifat de quina manera, però en molt verd ja s'hi comença a intuïr el canvi d'estació.
També té uns colors ben bonics i espectaculars...i és que no sé veure-li res de lleig a la natura!

Bonat nit i bon descans!

joanfer ha dit...

Marxar no sempre ha de ser motiu de tristesa. Sempre podem canviar el color d'una tardor sempre gris, vislumbrant nous hortizonts ple de colors i sempre regalant cada un dels seus dies amb un somriure... ;)
Precisoses fotos, fanal.
Petons!