A la llum d'un fanalet: Marxar

20 de setembre 2010

Marxar

Marxaràs cap a d'altres indrets,

i la tardor es deixarà caure

com si fos una marquesa.

6 comentaris:

rits ha dit...: oooh..... les coses dolentes d la tardor... xò tb en porta moltes de ben boniques; 20 de setembre del 2010, a les 14:04
Carme Rosanas ha dit...: La tardor es deixarà caure
com si fos una marquesa,
amb pas pausat de colors,
amb estores cruixents pels camins
i vols de fulles seques,
papallones del fred.; 20 de setembre del 2010, a les 21:40
kweilan ha dit...: Avui semblava que la tardor ja fos aquí.; 20 de setembre del 2010, a les 22:14
Elfreelang ha dit...: La tardor s'apropa...i en lloc d'una marquessa una marquesa que rellisqui per la fulla verda del temps i caigui súbdita i retuda als peus del poble!; 20 de setembre del 2010, a les 22:31
fanal blau ha dit...: No, no! ja està camviat! No volia donar-li a la tardor cap títol nobiliari, i a la marquesa se m'hi ha colat una essa...
Gràcies per fer-me'n adonar!
Gràcies, rits, carme, kweilan, elvira!

Avui si que ha fet un dia ben bé de plujosa tardor.
Aquesta marquesa ara està ufanosa perquè la vaig transplantar fa tres setmanes i ha revifat de quina manera, però en molt verd ja s'hi comença a intuïr el canvi d'estació.
També té uns colors ben bonics i espectaculars...i és que no sé veure-li res de lleig a la natura!

Bonat nit i bon descans!; 20 de setembre del 2010, a les 22:57
joanfer ha dit...: Marxar no sempre ha de ser motiu de tristesa. Sempre podem canviar el color d'una tardor sempre gris, vislumbrant nous hortizonts ple de colors i sempre regalant cada un dels seus dies amb un somriure... ;)
Precisoses fotos, fanal.
Petons!; 22 de setembre del 2010, a les 12:44

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)