11 de desembre 2009




 



5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Càlids els colors,
tendre l'abandonament,
de les fulles fràgils.
Perdudes,
segueixen tenaçment
alimentant vida.

Anònim ha dit...

LA TRISTOR D'UNA FONT SOTMESA.
LA MELANGIA DE LES FULLES MORTES.
UNA TARDOR AFOGADA PEL TEMPS CAMBIANT.
I NOSALTRES ATRAPATS PER LES VELLES MEMORIES......
JUGANT AMB BCN.

Elfreelang ha dit...

Bellíssimes les fotografies ...poema visual encisador que pot admetre mil versos diferents tots ells poesia pura!
fulles que volen
i a més volen i desitgen ser
gotes de pluja, gotes d'aigua ,
doll de font i s'arreceren
juntes sota l'aixeta per fer veure que són aigua

assumpta ha dit...

Fan pinya totes plegades intentar resistir-se a l'inevitable...

Preciosa composició i la música també un encert.
Gràcies!

Sauze ha dit...

una hermosa colección de hojas secas ...