07 de novembre 2009

Amb lletra petita
fugint del desgavell.
Adesira tot es trenca.

12 comentaris:

calaix ha dit...

crec,crec,crec...

(m'agrada el poema! i el sento...)

novesflors ha dit...

Es recompondrà. És un cicle.

Carme ha dit...

Fugint del desgavell
agafem distància
dels mots petits que trenquen.
Per recompondre l'aire
l'espai necessari,
les paraules amagades.

Joana ha dit...

Al mig de l'ordre , el desgavell s'explaia . També hi té lloc!

Elvira FR ha dit...

Quan tot es trenca de la trencadissa hi surt un altre tot...del desgavell o el caos neix un altre ordre...

wizard ha dit...

Fins hi tot el caos té un ordre. Encara l´hem de descobrir. Petons màgics

fanal ha dit...

calaix,

quàntes coses que es trenquen...
fins i tot has escoltat el crec crec?

ostres!
gràcies per venir!

fanal ha dit...

noves flors,

segur que sí...
però allò de "no hay dos sin tres"...

Però, sí, afortunadament és un cicle!

fanal ha dit...

carme,
gràcies!

fanal ha dit...

Joana,

hi tant que hi té lloc el desgavell, però una mica més espaiadet...
una abraçada, joana!

fanal ha dit...

Elvira,

sense dramatismes...però nevera, rentadora, càmara de fotos, ordinador...i no te'ls explico tots...
però rai si tots els desgavells fóssin aquests i amb solució.
una abraçada pensant en la teva tristesa...

fanal ha dit...

wizard,

que bé van els petons màgics! Gràcies!!!
Tens raó.

un petó, wizard!