sense dramatismes...però nevera, rentadora, càmara de fotos, ordinador...i no te'ls explico tots... però rai si tots els desgavells fóssin aquests i amb solució. una abraçada pensant en la teva tristesa...
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
12 comentaris:
crec,crec,crec...
(m'agrada el poema! i el sento...)
Es recompondrà. És un cicle.
Fugint del desgavell
agafem distància
dels mots petits que trenquen.
Per recompondre l'aire
l'espai necessari,
les paraules amagades.
Al mig de l'ordre , el desgavell s'explaia . També hi té lloc!
Quan tot es trenca de la trencadissa hi surt un altre tot...del desgavell o el caos neix un altre ordre...
Fins hi tot el caos té un ordre. Encara l´hem de descobrir. Petons màgics
calaix,
quàntes coses que es trenquen...
fins i tot has escoltat el crec crec?
ostres!
gràcies per venir!
noves flors,
segur que sí...
però allò de "no hay dos sin tres"...
Però, sí, afortunadament és un cicle!
carme,
gràcies!
Joana,
hi tant que hi té lloc el desgavell, però una mica més espaiadet...
una abraçada, joana!
Elvira,
sense dramatismes...però nevera, rentadora, càmara de fotos, ordinador...i no te'ls explico tots...
però rai si tots els desgavells fóssin aquests i amb solució.
una abraçada pensant en la teva tristesa...
wizard,
que bé van els petons màgics! Gràcies!!!
Tens raó.
un petó, wizard!
Publica un comentari a l'entrada