Ricderiure ens convida a regalar escenaris.
En regalo un per a qui el vulgui.
Sempre li havien agradat les ciutats, però ara se li feien una mica feixugues per viure-hi. No s'hi podia descalçar sense el perill d'esberlar-se la planta dels peus.
Amb els peus enfilats al sillonet de vímet, les tonalitats d'estiu feien d'escenari. Els darrers xàfecs d'agost havien revifat el colors de les tardes i la natura posava en evidència el seu agraïment.
Li va venir al cap la veu greu d'un poeta que deia "me pongo el sol al hombro y el mundo es amarillo ".
la vida de l'escriptor
Fa 7 hores








